03/05/2026
PARE ANDREU DE PALMA
Manuel de Lete Triay era el nom de seglar del pare Andreu de Palma, un frare de l’ordre dels Caputxins nascut a Palma de Mallorca l’any 1889. Va estudiar enginyeria forestal i dret; i el 1920 fou ordenat sacerdot. Reconegut estudiós de Ramon Llull, va participar en la fundació de la Maioricensis Schola Lullistica. Alhora, era afeccionat al pessebrisme i a la història de l’Església.
El 1936 signarà el manifest Resposta als Catalans, que pretenia la recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears. La seva relació amb el Prat comença l’any 1936, quan realitza la conferència titulada Lliçons de la Història, promoguda per la Lliga de la Perseverància de la parròquia pratenca, en el marc d’exercicis espirituals de Quaresma.
Aquesta conferència va rebre l’interès de Pares de Família, que va proposar al frare escriure una història de la parròquia del Prat. Els treballs s’iniciaren l’any 1936, però la Guerra Civil van estroncar el procés durant un temps. Degut a la revolució social que es va viure, el pare Andreu de Palma va fugir a Mallorca, emportant-se una maleta amb documentació històrica de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Com ja sabem, la parròquia del Prat va ser cremada aquell estiu, i l’arxiu històric parroquial també va ser destruït.
Emportar-se documents de la parròquia i transcriure’n originals els mesos previs de l’incendi, va permetre tenir actualment referències d’una documentació de gran valor històric, la majoria víctima del foc. Als anys 50 l’entitat Amics del Prat convenç al frare per reprendre la recerca. El llibre Prat de Llobregat, Ensayo Histórico es publicarà el 1958, amb l’assessorament de l’historiador local Jaume Codina Vilà i d’Amics del Prat. Mentrestant, seguirà col·laborant en la vida cultural del poble.
Aquesta obra queda enmarcada en una tradició historiogràfica que es basa en el positivisme. El mètode es basa en el protagonisme de la font documental com a única font vàlida i incontestable, defugint la interpretació. No serà fins l’arribada de Jaume Codina quan la microhistòria i altres mètodes renovaran la historiografia pratenca. L’obra s’ha de contextualitzar en ple franquisme. Escrita en castellà, la moral del nacionalcatolicisme hi apareix.
