Government of Samoa

Government of Samoa Official page of the Government of the Independent State of Samoa. Samoa was the first Pacific nation to gain Independence in 1962.
(408)

Samoa's Constitution was established in 1960. It blends traditional and democratic institutions and processes and recognizes the separation of powers (legislature, judiciary and executive). Samoa has a Westminster legal system, like many other Commonwealth countries and is a Parliamentary democracy where its Parliament is elected through universal suffrage every five years. Samoa's court system co

nsists of District and Supreme Courts as well as an Appeal Court that sits once a year. There is a separate Land and Titles Court that deals with matters relating to customary land ownership and matai (chief) titles. Samoa has the smallest Exclusive Economic Zone (EEZ) in the Pacific at 98,500 km2. As of the last census (2011), Samoa has a population of 186,340; 76% are in Upolu with 20% of that figure in the urban areas of the capital, Apia. The official languages are Samoan and English.

15/06/2026

π…πŽππŽπ“π€π†π€ 𝐀 𝐋𝐄 ππ€π‹π„πŒπ„ππ„, [A*o Lua 16 Iuni 2026; 11:30am]

πŸ“Œ: π”ππˆπ“ 𝐓𝐑𝐔𝐒𝐓 πŽπ… π’π€πŒπŽπ€ π’π“π€π“π„πŒπ„ππ“ 𝐎𝐍 𝐓𝐇𝐄 ππ€π“πˆπŽππ€π‹ π€πˆπ‘π‹πˆππ„ 𝐑𝐄-𝐋𝐀𝐔𝐍𝐂𝐇 πˆππˆπ“πˆπ€π“πˆπ•π„ β—οΈπŒπ„πƒπˆπ€ π’π“π€π“π„πŒπ„ππ“ π…πŽπ‘ πˆπŒπŒπ„πƒπˆπ€π“π„ 𝐑𝐄𝐋𝐄𝐀𝐒𝐄❗️T...
15/06/2026

πŸ“Œ: π”ππˆπ“ 𝐓𝐑𝐔𝐒𝐓 πŽπ… π’π€πŒπŽπ€ π’π“π€π“π„πŒπ„ππ“ 𝐎𝐍 𝐓𝐇𝐄 ππ€π“πˆπŽππ€π‹ π€πˆπ‘π‹πˆππ„ 𝐑𝐄-𝐋𝐀𝐔𝐍𝐂𝐇 πˆππˆπ“πˆπ€π“πˆπ•π„

β—οΈπŒπ„πƒπˆπ€ π’π“π€π“π„πŒπ„ππ“ π…πŽπ‘ πˆπŒπŒπ„πƒπˆπ€π“π„ 𝐑𝐄𝐋𝐄𝐀𝐒𝐄❗️

The Government of Samoa through the Unit Trust Office of Samoa [U.T.O.S.] wishes to provide the public with an update on the progress of the Airline Initiative, targeting the re-launch of Jet Operations for Samoa Airways. This is an important long-term project for our country's connectivity, economy, and national pride.

Over recent months, a Working Group comprised of the UTOS, Samoa Airways, Ministry of Finance, Attorney General’s Office, Ministry of Public Enterprise and a range of technical and industry advisors, has been engaged in detailed planning discussions covering every aspect of this initiative. These discussions have been thorough by design, reflecting the scale of the undertaking and our determination to get this right for the people of Samoa.

We recognise that some of these internal discussions have recently found their way into public reporting. While the Government would ordinarily prefer that planning discussions of this nature remain internal until finalised as is normal practice for any major national project, we also recognise the high level of public interest in this initiative and the importance of keeping our communities informed.

We can confirm that fundraising through UTOS represents one part of a broader, multifaceted funding strategy still being developed. Discussions on fleet and route options remain ongoing as part of normal due diligence, and that recent engagement with international aviation industry experts forms part of this same process of ensuring Samoa's plan is realistic, sustainable, and well-informed.

The Government wants to reassure the public that nothing in these internal discussions changes our commitment to this initiative or our confidence in its long-term success.

We thank the media and the public for their interest in this important national project and particularly thank our local investors and diaspora communities for the confidence they have already shown.

The Government will continue to provide updates as this initiative progresses, and we look forward to sharing further milestones in the months ahead.

**** 𝑼𝑻𝑢𝑺 [𝑻𝒓𝒖𝒔𝒕] π’Šπ’” 𝒂 π’‘π’“π’Šπ’—π’‚π’•π’† 𝒕𝒓𝒖𝒔𝒕 π’π’˜π’π’†π’… π’ƒπ’š 𝒕𝒉𝒆 π‘Όπ’π’Šπ’•π’‰π’π’π’…π’†π’“π’” π’˜π’Šπ’•π’‰ π’Šπ’•π’” 𝒂𝒔𝒔𝒆𝒕𝒔 𝒆𝒏𝒕𝒓𝒖𝒔𝒕𝒆𝒅 𝒕𝒐 𝒂 𝑻𝒓𝒖𝒔𝒕𝒆𝒆 π‘ͺπ’π’Žπ’‘π’‚π’π’š π’˜π’‰π’Šπ’„π’‰ 𝒉𝒐𝒍𝒅𝒔 π’Šπ’ 𝒕𝒓𝒖𝒔𝒕 𝒕𝒉𝒆 𝒇𝒖𝒏𝒅𝒔 𝒐𝒇 𝒕𝒉𝒆 π’–π’π’Šπ’•π’‰π’π’π’…π’†π’“π’”. 𝑻𝒉𝒆𝒔𝒆 𝒇𝒖𝒏𝒅𝒔 𝒂𝒓𝒆 π’Šπ’π’—π’†π’”π’•π’†π’… π’Šπ’π’•π’ 𝒂 π’…π’Šπ’—π’†π’“π’”π’Šπ’‡π’Šπ’†π’… π’‘π’π’“π’•π’‡π’π’π’Šπ’ 𝒐𝒇 𝒂𝒔𝒔𝒆𝒕𝒔 π’“π’‚π’π’ˆπ’Šπ’π’ˆ π’‡π’“π’π’Ž π’•π’†π’“π’Ž π’…π’†π’‘π’π’”π’Šπ’•π’”, π’ˆπ’π’—π’†π’“π’π’Žπ’†π’π’• π’”π’†π’„π’–π’“π’Šπ’•π’Šπ’†π’” 𝒂𝒏𝒅 𝒔𝒉𝒂𝒓𝒆𝒔 π’Šπ’ π’‘π’“π’Šπ’—π’‚π’•π’†π’π’š π’π’˜π’π’†π’… π’„π’π’Žπ’‘π’‚π’π’Šπ’†π’”. 𝑰𝒕𝒔 π’”π’π’„π’Šπ’‚π’ π’π’ƒπ’‹π’†π’„π’•π’Šπ’—π’† π’Šπ’” π’Šπ’π’„π’π’–π’”π’Šπ’—π’Šπ’•π’š; π’‘π’“π’π’—π’Šπ’…π’Šπ’π’ˆ π’‚π’„π’„π’†π’”π’”π’Šπ’ƒπ’π’† 𝒂𝒏𝒅 𝒂𝒇𝒇𝒐𝒓𝒅𝒂𝒃𝒍𝒆 π’Šπ’π’—π’†π’”π’•π’Žπ’†π’π’• 𝒇𝒐𝒓 π’π’“π’…π’Šπ’π’‚π’“π’š π‘Ίπ’‚π’Žπ’π’‚π’π’”. 𝑰𝒕𝒔 π’„π’π’Žπ’Žπ’†π’“π’„π’Šπ’‚π’ π’π’ƒπ’‹π’†π’„π’•π’Šπ’—π’† π’Šπ’” 𝒕𝒐 π’ˆπ’†π’π’†π’“π’‚π’•π’† π’”π’–π’”π’•π’‚π’Šπ’π’‚π’ƒπ’π’† 𝒓𝒆𝒕𝒖𝒓𝒏𝒔 𝒇𝒐𝒓 𝒕𝒉𝒆 π’–π’π’Šπ’• 𝒉𝒐𝒍𝒅𝒆𝒓𝒔 π’‡π’“π’π’Ž 𝒂 π’“π’Šπ’”π’Œ 𝒂𝒔𝒔𝒆𝒔𝒔𝒆𝒅 𝒂𝒏𝒅 𝒃𝒂𝒍𝒂𝒏𝒄𝒆𝒅 π’Šπ’π’—π’†π’”π’•π’Žπ’†π’π’• π’‘π’π’“π’•π’‡π’π’π’Šπ’ ****

15/06/2026

πŸ“Œ: π…πŽππŽπ“π€π†π€ 𝐀 𝐋𝐄 ππ€π‹π„πŒπ„ππ„

[A*o Lua 16 Iuni 2026; 9:30am]

𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 π’πˆπŒΔ€ π”β€™π€πŒπ„π€ 𝐈 π‹π€ππŽ, π’π€π•π€πˆβ€™πˆNa afea fo’i i le Asiasiga fa’apitoa a le Kapeneta i Salāfai, le Auala Simā U’amea i le...
15/06/2026

𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 π’πˆπŒΔ€ π”β€™π€πŒπ„π€ 𝐈 π‹π€ππŽ, π’π€π•π€πˆβ€™πˆ

Na afea fo’i i le Asiasiga fa’apitoa a le Kapeneta i Salāfai, le Auala Simā U’amea i le afio’aga o Lano i Savai’i.

O se tasi lenei o galuega tele o lo’o fa’agasolo a le Mālō, e tali ai i le pagātia o feagai pea ma lea itu o le Motu o Puleono, i le taofia ai o femalagā’iga pe ā sopoia e le vai ma le suā sami lea auala simā i le tele o tausaga.

E lΔ“ nātia fo’i le i ai o nisi o fa’alavelave ogaoga ma le matuiā na tutupu mai ai i lea vaega o Savai’i, i taimi tonu e pa ai le vai, ma tatafe mālolosi ai lologa i lea auala simā u’amea.

Ona o le mauālalo tele o lenā auala, na faigofie ai ona po’ia gofie e tafega, o le afuaga lea na toe tula’i ai le Mālō ma fa’atulaga le toe fausia atoa o lea auala simā u’amea, ma ia fa’amauālugaina, ina ia β€˜aua ne’i toe tupu mai ai nisi fa’alavelave matuiā i le lumana’i.

O le afea ai e Ta’ita’i o le Mālō o lea atina’e tele, se’i silasila toto’a po’o le ā se tulaga ua ta’oto i ai lenei galuega tele, o fa’agasoloina nei.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere]

𝐔𝐀𝐅𝐔 𝐈 𝐀𝐒𝐀𝐔, π’π€π•π€πˆβ€™πˆNa savalia e le afioga i le Palemia, Sui Palemia, le Kapeneta ma le Mālō le Uafu i Asau, Savai’i, o ...
15/06/2026

𝐔𝐀𝐅𝐔 𝐈 𝐀𝐒𝐀𝐔, π’π€π•π€πˆβ€™πˆ

Na savalia e le afioga i le Palemia, Sui Palemia, le Kapeneta ma le Mālō le Uafu i Asau, Savai’i, o se tasi o aseta tāua a le Mālō auā va’a ā lalo mo femalagā’iga.

O le Uafu i Asau, o se tasi lenei o silasila mamao a le Mālō, ina ia toe fa’agaioi ma fa’atula’i e ala i le toe avea o se uafu fa’avāomālō a’o se uafu e avea ma taulā’iga mo femalagā’iga a Samoa ma isi atunu’u i le lumana’i, e fesoasoani ai i le auaunaga ma le tautua o lo’o fa’aauau pea i le uafu fa’avāomālō o Matāutu – Tai aeā le uafu i Salelologa ma Mulifanua.

O le tāua o le Asiasiga lenei a le Mālō, ua va’ai tino ai i vaega e ao ona β€˜ave i ai le fa’amuamua mo le toe fa’aleleia o lenei atina’e tele a le Mālō i le lumana’i.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere]

πŒπ€π‹π€π„ 𝐕𝐀’𝐀𝐋𝐄𝐋𝐄 𝐈 𝐀𝐒𝐀𝐔E lautele ma mamao le silasila ma fuafuaga fa’ata’oto’oto a le Mālō, o lo’o fuafuaina mo Salāfai i ...
15/06/2026

πŒπ€π‹π€π„ 𝐕𝐀’𝐀𝐋𝐄𝐋𝐄 𝐈 𝐀𝐒𝐀𝐔

E lautele ma mamao le silasila ma fuafuaga fa’ata’oto’oto a le Mālō, o lo’o fuafuaina mo Salāfai i le Malae Va’alele i Asau.

O se tasi lenei o anava a le Mālō, ia atia’e fa’atasi Upolu ma Savai’i i so’o se atina’e e manuia ai tagatānu’u uma o Samoa.

O le afuaga lea, na toe afea ai le Malae Va’alele i Asau, i le naunauta’iga mauāluga, ia toe fa’atula’i lea malae va’alele o se malae va’alele fa’avāomālō i le lumana’i.

Na auai le afioga i le Palemia, Susuga i le La’aulialemalietoa Leuatea Polāta’ivao Fosi Schmidt, o le Sui Palemia iā Mulipola Anarosa β€˜Ale – Molio’o fa’apea Minisitā o le Kapeneta, ma le Mālō, e talatalanoa ma soālaupule, ma se’i silasila tino i lenei aseta tāua a le Mālō, po’o le ā se isi va’aiga e ono fa’atula’i ai i le lumana’i, ina ia ola ma tupu tele lenei atina’e mo nai o tatou tagata fa’apea turisi asiasi mai.

Na auai ai fo’i ma le Ofisa Sili o Pulega fa’apea le Pulega o Malae Va’alele a Samoa i lenei Asiasiga fa’apitoa.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere]

π€π’πˆπ€π’πˆπ€ 𝐄 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐋𝐄 𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 𝐓𝐄𝐋𝐄 π€π†π€β€™πˆ 𝐀𝐓𝐔 𝐈 π“π”π…π”π“π€π…πŽπ„ 𝐈 π…π€π‹π„Δ€π‹π”ππŽNa afea e le afioga i le Palemia, Sui Palemia, Kapeneta...
15/06/2026

π€π’πˆπ€π’πˆπ€ 𝐄 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐋𝐄 𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 𝐓𝐄𝐋𝐄 π€π†π€β€™πˆ 𝐀𝐓𝐔 𝐈 π“π”π…π”π“π€π…πŽπ„ 𝐈 π…π€π‹π„Δ€π‹π”ππŽ

Na afea e le afioga i le Palemia, Sui Palemia, Kapeneta ma Minisitā Lagolago ma Fa’auluuluga o Matāgaluega ma Fa’alapotopotoga Tumā’oti a le Mālō le auala tele aga’i atu i Tufutafoe se’ia pa’ia Faleālupo.

O se fa’amoemoe na mafai ona talatala manino ai e le Pulega o Fela’uā’iga i le Lau’ele’ele [L.T.A.] le tulaga o i ai lenei auala tele, ona ua molimauina le i ai o nisi o vaega ua tatau ona toe fa’aleleia, ma o le tasi lenei o silasila mamao a le Mālō, ina ia vave ona toe fa’aleleia i le lumana’i, ina ia β€˜aua β€˜aua lava ne’i motusia femalagā’iga a le mamalu o Samoa i lea vaega o Savai’i.

Ua o gatasi lenei Asiasiga ma le Tatalaina Aloā’ia o le Ta’iala mo le Lumana’i Manuia o Samoa 2026 | 2031, i le naunauta’iga mauāluga ia fa’atulaga lelei itutino e β€˜ave i ai le fa’amuamua a le Mālō i tulaga tau atina’e mo le manuia lautele o Samoa mo nei ma ā taeao.

O lenei Asiasiga na fa’ataunu’uina i le A*o Tofi, 11 Iuni 2026.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere]

π’πˆπ‹π€π’πˆπ‹π€ 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐈 𝐋𝐄 π“πŽπ„ π…π€β€™π€π‹π„π‹π„πˆπ€ 𝐎 𝐋𝐄 𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 𝐓𝐄𝐋𝐄 𝐈 𝐋𝐄 π€π…πˆπŽβ€™π€π†π€ 𝐎 π’πˆπ”π“π”, π’π€π•π€πˆβ€™πˆE lΔ“ itiiti le fa’atāua a le Mālō i l...
15/06/2026

π’πˆπ‹π€π’πˆπ‹π€ 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐈 𝐋𝐄 π“πŽπ„ π…π€β€™π€π‹π„π‹π„πˆπ€ 𝐎 𝐋𝐄 𝐀𝐔𝐀𝐋𝐀 𝐓𝐄𝐋𝐄 𝐈 𝐋𝐄 π€π…πˆπŽβ€™π€π†π€ 𝐎 π’πˆπ”π“π”, π’π€π•π€πˆβ€™πˆ

E lΔ“ itiiti le fa’atāua a le Mālō i le silasila toto’a i le toe fa’aleleia o atina’e tetele i totonu o afio’aga ma Itumālō ta’itasi.

O le auala tele i le afio’aga o Siutu i Savai’i, o se tasi lea o auala tele na afea ma asiasia e le Mālō, i le naunauta’iga ina ia toe fa’aleleia i le lumana’i, ina ia faigofie ma si’itia ai le lelei o femalagā’iga i le motu tele i Salāfai i lea vaega o le atunu’u.

O le malaga fa’apitoa ai o le afioga i le Palemia, Sui Palemia fa’apea le Kapeneta, ma Minisitā Lagolago e molimauina le tulaga fa’aletonu o lo’o i ai lea auala tele, o se pine fa’amau lea, o le amanaia ma le fa’amamafa a Ta’ita’i o Samoa o lo’o β€˜ave i le saogālΔ“mΕ« ma le soifua manuia o nai o tatou tagatānu’u.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere]

Δ€π’πˆπ€ 𝐄 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐋𝐄 πŒπ€π‹π€π„ 𝐕𝐀’𝐀𝐋𝐄𝐋𝐄 𝐈 πŒπ€πŽπ“π€, π’π€π•π€πˆβ€™πˆNa afea i le Asiasiga a le afioga i le Palemia, Susuga i le La’aulialem...
15/06/2026

Δ€π’πˆπ€ 𝐄 𝐋𝐄 πŒΔ€π‹ΕŒ 𝐋𝐄 πŒπ€π‹π€π„ 𝐕𝐀’𝐀𝐋𝐄𝐋𝐄 𝐈 πŒπ€πŽπ“π€, π’π€π•π€πˆβ€™πˆ

Na afea i le Asiasiga a le afioga i le Palemia, Susuga i le La’aulialemalietoa Leuatea Polāta’ivao Fosi Schmidt, fa’apea le afioga i le Sui Palemia iā Mulipola β€˜Anarosa β€˜Ale – Molio’o ma le mamalu i le Kapeneta fa’apea Minisitā Lagolago le Malae Va’alele i Maota, Savai’i.

O se tasi lenei o atina’e tele a le Mālō, o lo’o silasila mamao i ai Ta’ita’i o Samoa, ina ia fa’alautele ma ia gafatia i le lumana’i, ona tu lau’ele’ele ai nisi o va’alele ma femalagā’iga fa’avāomālō i le va o Samoa ma isi atunu’u o le lalolagi.

O le afea ai e lenei Asiasiga, o se silasila a’o se va’ai mamao a le Mālō, mo se fuafuaga i tulaga tau atina’e tetele mo malae va’alele, o le ā mafai ona fa’atino ai i lea nofoaga, e fesoasoani atili i le malae va’alele fa’avāomālō o lo’o i Faleolo.

O lea Asiasiga na fa’ataunu’uina i le A*o Tofi [11 Iuni 2026] o le vaiaso ua mavae atu.

A*o Gafua, 15 Iuni 2026.

Ata Pu’eina: Mālō o Samoa [Leota Marc Membrere].

14/06/2026

𝐓𝐀𝐓𝐀𝐋𝐀 π€π‹πŽΔ€β€™πˆπ€ 𝐋𝐄 π…πŽππŽπ“π€π†π€ 𝐀 𝐋𝐄 𝐏𝐔𝐋𝐄𝐆𝐀 𝐎 π€β€™πŽπ€β€™πŽπ†π€ 𝐀 𝐋𝐄 ππ€π’π„π…πˆπŠπ€ 𝐈 π’π€πŒπŽπ€.

O le Afioga i le Palemia o Samoa, Susuga i le La’aulialemalietoa Leuatea Polāta’ivao Fosi Schmidt, na saunoa i le Saunoaga AutΕ« e Tatala Aloā’ia ai lenei fa’amoemoe tāua mo Vaega Mā’oti o A’oa’oga i le Pasefika atoa, e pei ona faia i le Faletalimālō a le Tanoa i Sogi.

A*o Gafua, 15 Iuni 2026

Address

Apia

Alerts

Be the first to know and let us send you an email when Government of Samoa posts news and promotions. Your email address will not be used for any other purpose, and you can unsubscribe at any time.

Contact The Organization

Send a message to Government of Samoa:

Share