10/10/2025
JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI
2025 és l’Any Duran i Sanpere amb motiu del cinquantenari de la seva mort.
Duran va tenir una relació especial amb el nostre Arxiu Municipal en els seus inicis, ja l’any 1934, quan l’Ajuntament, a partir de la proposta del regidor Josep M. Pons i Guri, va acordar la creació del servei d’arxiu municipal.
La iniciativa de Pons no va passar desapercebuda a Agustí Duran i Sanpere, qui aleshores era director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i estava destinat a encapçalar la Secció d’Arxius Documentals de la Generalitat, liderant la protecció i defensa dels arxius de Catalunya durant la Guerra Civil. Des de 1931 era membre del Consell de Cultura de la Generalitat en la Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts.
Duran va citar Pons. El volia conèixer i donar-li alguna recomanació sobre com podia organitzar el nou arxiu municipal. La més important era que calia crear una patronat que garantís la independència de l’arxiu respecte dels vaivens de la política. Quina paradoxa! Foren els vaivens de la política local els que van deixar el Patronat sense assignació econòmica i els que van anar espaiant cada vegada més les seves reunions, fins a desaparèixer el 27 de desembre de 2007 quan el Ple Municipal va acordar l’extinció de tots els organismes autònoms locals, bé que l’Arxiu no havia pogut donar el pas formal de transformar el Patronat en un organisme d’aquest tipus.
Duran devia comunicar a Pons el Pla d’organització dels Arxius documentals de Catalunya, aprovat pel Consell de Cultura el 13 d’octubre de 1931 i revistat el 13 de març de 1934. Les corporacions públiques locals podien conservar el dipòsit dels arxius que posseïssin si oferien les garanties de conservació, organització i servei públic que els serien fixades; els arxius locals podien formar part del Servei general d’Arxius, servei que exerciria el control del pla d’organització des de la Ponència, quan la seva importància ho aconsellés; aquests arxius havien de tenir un patronat que els regís, patronat que es recomanava que fos integrador, afectant arxiu, biblioteca i museu. El primer arxiu de la futura xarxa que es va crear és l’Arxiu Històric de Cervera, i les poblacions cap de partit judicial, com el cas d’Arenys de Mar, podien seguir-ne el model d’organització. A partir del 18 de juliol de 1936 els esforços es van haver d'adreçar cap a una altra direcció, el salvament dels arxius documentals.
Pons i l’Ajuntament van donar compliment a les recomanacions de Duran i el 5 de gener de 1935 el Ple va acordar la constitució del Patronat de l’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar i les seves bases.
Pons i Duran van encetar aleshores una amistat que s’allargaria quaranta anys, amistat que va portar Pons a presentar-se voluntàriament a declarar en el consell de guerra sumaríssim d’urgència que se seguia contra Duran per “auxilio a la rebelión” des del 14 d’abril de 1939. En la declaració, Pons fa esment de la necessitat que va tenir de fugir d’Arenys de Mar i de l’ajut que va rebre de Duran facilitant-li la identitat de voluntari en la recuperació de documents d’arxiu a Barcelona. I, en el moment més delicat per a la seva vida i arriscant Duran la seva, el va traslladar al dipòsit d’arxius de Manresa.
Pons i Guri, en un moment de difícil concreció abans del 23 de juliol de 1936, qui sap si d’acord amb el rector Mn. Rigau, veient el caire que prenien els esdeveniments, va traslladar l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Arenys a casa seva. Just abans de marxar a Barcelona va fer arribar una nota a Salvador Cusachs perquè es fes càrrec de la documentació eclesiàstica. Uns dies més t**d, el 5 d’agost, el Comitè de Salut Pública delegava en la persona de Salvador Cusachs, d’Esquerra Republicana de Catalunya, la facultat d’adoptar acords i providències en nom i representació del Comitè. L’Arxiu Parroquial es va mantenir a l’Ajuntament fins el desembre de 1936, al local de l’Arxiu Municipal. L’Ordre de la conselleria de Justícia de 4 de novembre de 1936, per la qual els jutges populars locals havien d’apropiar-se dels arxius parroquials en aquelles poblacions on existissin, perquè els corresponia el lliurament dels certificats que corresponguessin d’acord amb els esmentats arxius, i el Decret de la conselleria de Cultura de 2 de desembre de 1936, aclarint que l’ordre de Justícia afectava els llibres sagramentals compresos entre 1801 i 1936, van fer traslladar la documentació al Jutjat Popular el 16 de desembre de 1936. Des del 25 de juliol la documentació anterior al segle XIX estava a disposició de la Generalitat. Sense moure’s d’Arenys de Mar, l’Arxiu Parroquial es convertia en un dels arxius posats sota el control i protecció del govern català. Avui, l’Arxiu Parroquial és a l’Arxiu Diocesà de Girona.
Serveixin aquestes ratlles per a retre homenatge a aquelles persones que van arriscar les seves vides per a protegir el patrimoni i preservar la identitat col·lectiva.
