¿Qué es el sitio web?

Arxiu Municipal de Barcelona

Casa
España
Barcelona
Arxiu Municipal de Barcelona

L’Arxiu Municipal de Barcelona et convida a descobrir la memòria de la ciutat a través dels seus documents i a compartir les teves idees i coneixements.

Què és l’Arxiu Municipal de Barcelona? Una xarxa de centres que garanteixen la conservació i l’accés de la ciutadania al patrimoni documental de la ciutat:
- L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- L’Arxiu Contemporani de Barcelona
- L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- Els Arxius Municipals de Districte
- Els Arxius Centrals

Una sèrie d’òrgans, serveis i centres que formen el Sistema Munici

pal d’Arxius i que asseguren el compliment de les exigències legals en matèria de gestió documental, tractament arxivístic, custòdia, confidencialitat i comunicació dels documents

Un conjunt de documents – textuals, fotogràfics, gràfics, audiovisuals, sonors i electrònics- produïts pels òrgans de govern de la ciutat, des del segle XIII fins l’actualitat i, també, fons i col•leccions privades que complementen i redescobreixen aspectes concrets i quotidians de la ciutat. Un equip de professionals que treballa per fer que tot aquest patrimoni documental sigui transparent i accessible.

27/08/2026

La parròquia de Sant Joan Bosco, situada al barri de Navas, és molt més que un temple religiós: és un testimoni de la transformació social i urbana i del creixement accelerat de Barcelona als anys 50 i 60. Navas va passar de ser una zona perifèrica amb caràcter semiindustrial a convertir-se en un barri dens i popular, marcat per l'arribada massiva de famílies treballadores.

⛪🏘️ La parròquia no només va néixer com a església, sinó també per oferir espais d'educació, lleure i cohesió social. Durant dècades, ha funcionat com a punt de trobada essencial per a generacions de veïns, especialment en una època en què el barri tenia pocs equipaments.

🏗️ L'edifici és un element reconeixible del barri: destaca pel seu caràcter funcional i pel seu aire proper al brutalisme, un estil que es va imposar en moltes construccions religioses i públiques del moment.

[1] Església de Joan Bosco a Navas. 1980-85. AMDSA.
[2] Desmantellament del pont de vianants de la plaça Ferran Reyes. 1993. AMDSA.
[3] Plaça de Ferran Reyes. Es pot veure la parròquia de Navas. 1985. AMDSA.

25/08/2026

⛵ Durant més d'un segle i mig, vaixells i barques han navegat pel Delta del Llobregat guiats pel far de la Torre del Riu.

El far del Llobregat va entrar en funcionament el 1852, però la seva història va encara més enllà. Per a construir-lo es reutilitzaren les restes de l’antiga torre de defensa de Cap de Riu, datada de 1577.

Està emplaçat a un metre sobre el nivell del mar, al delta del Llobregat. Al principi, 300 metres el separaven de la línia costanera, però l'any 1954 va quedar aïllat en un istme a causa de la reculada de la línia de costa arran de les ampliacions del port de Barcelona. Avui en dia es troba dins les instal·lacions portuàries, però continua sent utilitzat per a la navegació marítima. 💡

El far del Llobregat ha estat considerat un model per a la construcció de fars arreu del litoral espanyol i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

[1] Far del Llobregat. 1950. AMDS.
[2] Far del Llobregat. 1960. AMDS.
[3] Llum del Far del Llobregat. 1998. Maria Ángeles de Llanos. AMDS.
[4] Far del Llobregat. 1999. Luis Vila Moreno. AMDS.

24/08/2026

🎬 L'any 1994, la platja de la Barceloneta va ser un dels escenaris de la pel·lícula 'La teta y la luna', la tercera part de la 'Triologia ibèrica' del cineasta Bigas Luna.

Un dia calorós d'estiu com avui és un bon moment per recuperar aquesta pel·lícula i veure-hi la Barceloneta de 30 anys enrere en un moment de l'any molt diferent.

Quines localitzacions més hi reconeixeu? 👀

[1-2] "La teta y la luna", rodatge en exteriors. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.
[3] "La teta y la luna". Rodatge d'una escena protagonitzada per Gérard Darmon. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB
[4] "La teta y la luna". Rodatge a la Barceloneta. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.
[5] "La teta y la luna". Rodatge en una platja. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.

21/08/2026

Avui fa 150 anys de la mort de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, una figura que va ser clau en el desenvolupament de la Barcelona moderna.

La segona meitat del segle XIX va ser una de les etapes més rellevants de la modernització de Barcelona, des de l’enderroc de les muralles fins a les agregacions de pobles, passant per la reforma i l’eixamplament de la ciutat. Cerdà va ser l'artífex de la reforma urbanística de la Barcelona d’aquest període, amb el conegut Pla Cerdà.

L'urbanista va morir al poble de Caldas de Besaya (Cantabria) i va estar enterrat allà fins que l'economista i polític Fabià Estapé va aconseguir portar les seves restes a Barcelona. Des de 1971, a la tomba quadriculada del cementiri de Montjuïc hi reposen les restes d'Ildefons Cerdà.

A l'Arxiu Municipal Contemporani i a l'Arxiu Històric de la Ciutat hi conservem diversos documents signats per Cerdà relatius a la planificació urbanística de l'Eixample.

[1] Ildefons Cerdà. 1984. AMDCV.
[2] Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche. 1859. Ildefons Cerdà Sunyé. AHCB.
[3] Carta relativa a la renúncia de l'enginyer Ildefons Cerdà. AMCB.

19/08/2026

🏭 Sabies que Can Saladrigas és un dels testimonis del passat industrial del Poblenou?

Durant dècades, aquesta antiga fàbrica de blanqueig i estampació de teixits va formar part de l'activitat industrial del barri. A l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí es conserva l'expedient de construcció de la fàbrica, així com fotografies de diferents èpoques que documenten la seva història i transformació.

📚 Gràcies a les reivindicacions veïnals, l'edifici es va preservar i avui és un equipament municipal que acull diversos serveis per al barri, com la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz, un casal de gent gran i un institut.

[1,4] Postal encarregada a Lucien Roisin. 1913. AMDSM.
[2,3] Expedient de construcció de la fàbrica a nom dels germans Saladrigas. 1884. AMDSM.
[5] Edifici abans de la rehabilitació. 1999. AMDSM.
[6] Edifici municipal rehabilitat. 2010. AMDSM.

17/08/2026

🏊‍♀️ Nedar i jugar al costat d'un aqüeducte és habitual a Ciutat Meridiana.

Situat al peu de les muntanyes de Collserola, Nou Barris sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat algunes sorpreses arquitectòniques com l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui en dia en desús.

Aquest canal formava part de l’aqüeducte del Baix Vallès i va ser construït a finals del segle XIX amb motiu del creixement de Barcelona, quan el rec Comtal i els pous començaven a ser insuficients per proveir la ciutat.

💧 L’aqüeducte feia 18 quilòmetres de llarg i conduïa 1.700 metres cúbics d’aigua al dia des de les rieres de Ripoll i Caldes.

[1-3] Reportatge fotogràfic de l'aqüeducte de Ciutat Meridiana. 1989-96. AMDNB.

14/08/2026

Quan parlem del 1992 tothom identifica Barcelona amb els Jocs Olímpics: eufòria col·lectiva, obertura al món, inversions milionàries i grans projectes urbanístics per modernitzar la ciutat. Però el 1992 també va ser l’any d’un fenomen televisiu que reivindicava la Barcelona de barri, la vida comunitària, la cultura popular i una forma de ser i viure molt especial. Parlem de la sèrie “Teresina SA”.

📺 Creada i interpretada per la companyia La Cubana, aquesta comèdia va ser estrenada a TV3 el 2 d’abril de 1992 i tenia com a protagonistes a la Teresina, la Maria Teresa i la Tere, tres germanes solteres i jubilades que compartien un piset al carrer Verdi de Gràcia interpretades per Mercè Comes, Mont Plans i Sílvia Aleacar.

📣 Com a reconeixement d’aquest fenomen popular, les Teresines van ser convidades a fer el pregó de la Festa Major del seu barri, la Vila de Gràcia. El 14 d’agost de 1992 les Teresines i la resta de veïnes de l’escala van omplir el balcó de la seu del Districte de Gràcia.

[1] Mont Plans i José Corbacho a l’interior de la seu del districte. 1992. AMDG.
[2] Agraïment de Les Teresines al programa de Festa Major de 1992. AMDG.
[3] Carme Montornés fent el pregó des del balcó de la seu del districte. 1992. AMDG.
[4] Mercè Comes i Mont Plans a l’interior de la seu del districte. 1992. AMDG.

12/08/2026

🌑 Avui, 12 d’agost, es produirà un eclipsi de sol que serà total al terç sud de Catalunya i que es veurà de manera parcial des de Barcelona. Es tracta d'un esdeveniment astronòmic excepcional, encara que no únic, en la història de la ciutat: d’eclipsis de sol n’hi ha hagut molts, tant a Catalunya com a Barcelona.

La riquesa documental de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona permet recopilar dades d'una desena d'eclipsis solars a Barcelona des de mitjans del segle XIV.

📂 Els testimonis els trobem a la Crònica del Racional, el Dietari de l'antic Consell barceloní, les Rúbriques de Bruniquer, el Diario de Barcelona, la premsa satírica o el Llibres d'expansions d'Apeles Mestres.

🔗 Llegeix-ne més a l'enllaç de la biografia.

[1, 4] L’Esquella de la Torratxa va plasmar de manera satírica l’eclipsi del 28 de maig de 1900, dibuix original de Gaietà Cornet i Palau. 1900. AHCB.
[2] L’eclipsi solar d’aquest any va ser total i va coincidir amb un setge de les tropes borbòniques contra la ciutat, en el context de la guerra de Successió. Al gravat es veu a l’angle superior esquerre. 1706. Fons Ramon Soley Cetó. AHCB.
[3] L'11 de febrer de 1804, que va ser parcial a Barcelona, es va anunciar dies abans amb càlculs del conegut astrònom francès Pierre Méchain i d’unes figures que il·lustraven el fenomen. Diario de Barcelona, 7 de febrer de 1804. AHCB.
[5-6] Llibre d’expansions VIII. 1905. Apeles Mestres. AHCB.

10/08/2026

🐚📚 L'Escola del Mar s'inaugura l'agost de 1921, seguint els exemples de l’Escola del Bosc i el programa municipal de banys de mar, que aplicaven noves metodologies educatives basades en el contacte amb la natura.

Situada a la platja dels Pescadors de la Barceloneta al final del Carrer Concòrdia, l'Escola del Mar era un edifici de fusta dissenyat per l'arquitecte Josep Goday sobre pilars de formigó, elevat sobre la sorra.

🌊 Hi assistien infants de família obrera, sovint amb problemes de salut, i passaven gran part del dia a la platja, entre banys i jocs.

[1-5] Escola del Mar. 1929-31. Josep Domínguez Martí. AFB.

08/08/2026

Una de les icones més reconegudes de la silueta urbana de Barcelona és el temple expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo. El 8 d’agost de 1961, tot just fa 65 anys, va començar la instal·lació de la imatge gegant del Sagrat Cor, obra de l’escultor Josep Miret, al capdamunt del temple.

⛪ El projecte del temple el va impulsar la mecenes xilena instal·lada a Barcelona, Dorotea de Chopitea, que el 1886 va encarregar la construcció d'una capella al capdamunt de la muntanya del Tibidabo, el cim més alt de Collserola.

🏗️ Les obres es van fer a intervals i van passar per les mans de diferents arquitectes fins que es van finalitzar el 10 d'octubre del mateix any. El 28 del mateix mes, el temple va ser consagrat com a Basílica Menor.

[1-4] Col·locació de l'estàtua de Crist a la part superior del Temple del Sagrat Cor. 1961. Postius i Brangulí. AFB.

Dirección

Barcelona

Página web

http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu Municipal de Barcelona publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.