¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/197898920258407/

L'ESCALA - EMPÚRIES

Casa
España
La Escala
L'ESCALA - EMPÚRIES

ÉS UNA PÀGINA LLIURE, AMB LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ. PÀGINA PRIVADA
NO ÉS PERMET PUBLICITAT COMERCIAL BENVINGUTS.

PODEU FER LES VOSTRES PUBLICACIONS, ANUNCIS I COMENTARIS QUE VOLGUEU LLIUREMENT. PODEU PUJAR FOTOS I COMENTAR EL QUE VOLGUEU LLIUREMENT I SOBRE EL POBLE DE L´ESCALA-EMPÚRIES.AQUESTA ÉS UNA PÀGINA LLIURE, AMB LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, SENSE CAP MENA DE CENSURA. LINKS / ENLLAÇOS DE INTERÉS RELACIONATS AMB L´ESCALA :
LINKS/ENLLAÇOS EN CATALÀ WIKIPÈDIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Escala
http://ca.wi

kipedia.org/wiki/Emp%C3%BAries
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:L%27Escala
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_d%27Emp%C3%BAries

LINKS/ENLACES EN CASTELLANO WIKIPEDIA. http://es.wikipedia.org/wiki/L%27Escala
http://es.wikipedia.org/wiki/Empuries
http://es.wikipedia.org/wiki/San_Mart%C3%ADn_de_Ampurias
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:La_Escala

http://www.mac.cat/Seus/Empuries (MUSEUS ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA / EMPÚRIES)

http://www.parroquiaempuries.org/ca/node/9 (PARRÒQUIA DE ST.MARTÍ D´EMPÚRIES)

http://sindicescala.blogspot.com/ (SÍNDIC DE GREUGES DE L´ESCALA. DEFENDORS DELS VILATANTS )

http://www.visitlescala.com/ (OFICNA DE TURISME /OFICINA TURISMO L´ESCALA-EMPÚRIES)

http://www.fundaciovictormora.org/index.php (FUNDACIÓ VICTOR MORA- L´ESCALA. GUIONISTA I CREADOR DEL CAPITÀ TRUENO, INSPIRAT EN ST.MARTÍ D´EMPÚRIES )

http://www.terracatalana.cat/escala/dades_generals/ (TERRA CATALANA.DADES DE L´ESCALA)

http://www.terracatalana.cat/escala/fotografies/1/ (TERRA CATALANA . FOTOGRAFIES L´ESCALA)

http://www.meteo.cat/servmet/index.html (SERVEI METEREOLÒGIC DE CATALUNYA - METEOCAT )

http://www.informaticalescala.com/webcam_costa_brava_la_escala_esp.php (WEB CAMS L´ESCALA EN DIRECTE )

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0005588 (ENCICLOPÈDIA CATALANA)

http://scalatunel.blogspot.com/2009/08/els-crims-del-moli-de-larmentera-1.html ( SCALA HANNIBALIS )

https://www.facebook.com/group.php?gid=33086871054 (COGNOM SUREDA)

http://www.canal10.cat/ ( CANAL 10 - TELEVISIÓ TV L´ESCALA)

http://radiolescala.blogspot.com/ RADIO L´ESCALA

http://lescalaesport.blogspot.com/ (L´ESCALA ESPORT )

http://www.ubet-lescala.org/ UBET. UNIO BOTIGUERS EMPRESARIS ESCALENCS

http://www.elroserhostal.com/ (HOSTAL RESTAURANT EL ROSER )

http://www.elroser2.com/ (RESTAURANT EL ROSER 2 )

http://www.lesvoltes.cat/lesvoltes.cat/Inici.html (LLIBRERIA CATALANISTA DE GIRONA LES VOLTES. PODEU FER EL DNI CATALÀ. )

http://www.paisoscatalans.fm/ (PAÏSOS CATALANS FM. TOTES LES RADIOS CATALANES EN UNA WEB)

http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1 (CERCLE CATALÀ D´HISTÒRIA - CCH )

http://cathalonia.wordpress.com/ (CATHALONIA . HISTÒRIA DE CATALUNYA. )

http://www.pedresdegirona.com/ (WEB PEDRES DE GIRONA)

http://www.mitic.cat/php/ls.php?fx=cat (MÍTIC GESTIÓ CULTURAL)

http://ilustraciohistorica.blogspot.com/ (IL.LUSTRACIONS HISTÒRIQUES )

13/01/2024

AL CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORTUGUES DE L'ALBERA AL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS CONSTRUEIXEN UNA BASSA ARTIFICIAL PER TORTUGUES, AMFIBIS I LIBÈL.LULES PER FER FRONT A LA MANCA D'AIGUA. ÉS UN DEL PUNTS MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA DE CONSERVACIÓ DE TORTUGUES I AMFIBIS DE CATALUNYA.

L'objectiu es garantir la reproducció d'aquestes espècies en plena sequera.

El Centre de Reproducció de Tortugues (CRT) de l'Albera està construint una bassa artificial per atraure amfibis, libèl·lules i alguns rèptils i afavorir-ne la reproducció. L'Albera és, precisament, un dels espais naturals amb més biodiversitat de Catalunya i de l'Europa occidental. De fet, de les 18 espècies d'amfibis que hi ha a Catalunya, 13 estan a l'Albera i d'aquestes, se n'han observat 11 al centre. Entre elles, hi ha el tritó verd, la reineta o el tòtil. De libèl·lules i espiadimonis, n'hi ha 70 espècies i 43 són presents a l'Albera, set d'elles al CRT. Malgrat això, la falta d'aigua posa en risc l'equilibri d'aquest ecosistema. La nova bassa, que es posarà en marxa al març, vol ser un focus d'atracció per aquesta fauna.

Fa aproximadament deu anys i gràcies a un projecte LIFE de la Unió Europea, el Centre de Reproducció de Tortugues va poder construir 31 basses artificials per a la cria en captivitat de la tortuga d'estany, una espècie greument amenaçada. Les instal·lacions es van més en uns terrenys adjacents al centre on any rere any s'hi han anat fent actuacions per incorporar-les a la visita. Durant el 2022, de fet, gràcies a un ajut de la Societat Alemanya d'Herpetologia, es va començar a adequar una zona de 2.500 metres quadrats on s'han creat espais de per a la reproducció de tortuga mediterrània.

Va ser en aquelles basses on no hi havia tortugues, precisament, on els tècnics del centre van detectar que la presència de tritons, reinetes o larves d'insectes. "Vam veure que aquests punts d'aigua afavorien la presència d'aquests amfibis, invertebrats i alguns rèptils", explica el tècnic del centre Andreu Cufí. El fet que estiguessin a la zona de tortugues d'estany, però, propiciava que molts exemplars es convertissin en aliment d'aquesta espècie abans d'arribar a fer-se adults. És el que es coneix com a "trampa biològica".

Amb l'objectiu de propiciar un ecosistema idoni, el centre va començar a idear el projecte de construcció d'una bassa artificial exclusivament per a aquesta fauna. "L'Albera és un dels espais naturals amb més biodiversitat de Catalunya i de tota l'Europa occidental", expliquen. De fet, de les 18 espècies d'amfibis que hi ha a Catalunya, a l'Albera se'n poden trobar 13 i 11 al centre de reproducció. També han detectat almenys set espècies d'odonats (libèl·lules i espiadimonis).

"Hem decidit tirar endavant aquest projecte, amb l'ajuda de la Fundació Alchimia Solidària, per afavorir aquestes espècies en aquesta zona de l'Albera, on hi plou poc, hi ha molta escassedat d'aigua i on quan plou l'aigua es filtra molt de pressa i gairebé no hi ha punts d'aigua permanents", remarca Cufí.

"Ara que hi ha tanta sequera, tenir un punt d'aigua permanent -utilitzaran una bomba de recirculació- afavorirà que totes aquestes espècies tinguin un punt on reproduir-se i altres animals com ocells també hi puguin venir", afegeix el tècnic del centre.

La bassa, de 14 metres de llarg i gairebé nou d'amplada, està en construcció i està previst que estigui enllestida a finals de març, quan el centre reobrirà portes coincidint amb la fi de la hivernació de les tortugues. L'espai, a més, serà visitable per als més de 8.000 visitants que passen anualment pel centre. Està previst que es renaturalitzi i s'hi instal·li un cartell informatiu explicant la diversitat d'espècies que s'hi establiran.

L'obra s'ha encarreg*t a la mateixa empresa, especialitzada en aquest tipus d'intervencions, que ja es va fer càrrec de la construcció de les basses per a tortugues.

Plantes autòctones
Pel que fa a la vegetació, a banda de l'espontània que hi surti, s'hi plantarà boga i lliri groc. A dins, hi haurà nenúfars autòctons, que es mantenen al centre i que es van traslladar d'una bassa desapareguda al Baix Ter l'any 1994. També s'hi plantarà una altra planta aquàtica, Euphorbia palustris, una espècie lligada a les zones humides i que manté a les comarques gironines una de les úniques poblacions de Catalunya. El centre conserva diversos exemplars recuperats dels Aiguamolls de l'Empordà.

Omplir una bassa de Cap de Creus
Aquesta no és la primera vegada que es fa una iniciativa d'aquestes característiques. A finals de novembre, efectius del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) van abocar uns 3.000 litres d'aigua regenerada procedent de la depuradora del Port de la Selva en una bassa del Cap de Creus per afavorir la reproducció de diversos amfibis. Es tracta d'una bassa històrica de Mas Ventós, on els experts havien comptabilitzat fins a set espècies d'amfibis com el tritó verd, la salamandra o el gripau però que la sequera acumulada havia deixat completament seca.

La sequera i els efectes en les tortugues
La falta de pluja fa temps que manté en alerta aquest centre, ubicat a Garriguella. Aquest estiu, la sequera va avançar el naixement de tortugues mediterrànies i va provocar la mort d'algunes cries. Al centre, es van trobar alguns exemplars completament secs dins els ous.

Malgrat l'alarma que va provocar la situació, Cufí diu que les poques pluges que hi va haver a finals d'agost i principis de setembre van ajudar a revertir l'escenari i, finalment, han aconseguit que hi neixin unes 300 cries. "A vegades, n'hem tingut 400 però 300 és una bona xifra", assegura.

El que estan detectant ara, però, en plena etapa d'hivernació és que els dies amb les temperatures més altes algunes tortugues surten dels caus. "A més, com que hi ha molta sequera, a la mínima que plou una mica i detecten aigua, surten", detalla Cufí.

28/12/2023

CONFIRMEN QUE EL CANÓ MARÍ DEL CAP DE CREUS COM A ZONA ESTABLE DE CRIA DE TINTORERES I UN DELS ÚNICS INDRETS DE LA MEDITARRÀNIA OCCIDENTAL ON ES REPRODUEIX AQUESTA ESPÈCIE DE TAURÓ EN PERILL D'EXTINCIÓ.

Entre finals de primavera i mitjans d'agost, s'hi han observat uns 90 exemplars, deu dels quals són cries.

Els estudis sobre taurons endeg*ts pel Departament d'Acció Climàtica, conjuntament amb el centre d'immersió Sotamar de Cadaqués, confirmen el canó de Cap de Creus com a zona "estable" de cria de tintoreres i un dels únics indrets de la Mediterrània occidental on es reprodueix aquesta espècie en perill d'extinció. Entre finals de primavera i mitjans d'agost, s'hi han observat uns 90 exemplars, deu dels quals nadons d'entre 35 i 45 centímetres. Els estudis constaten també que els naixements es concentren entre mitjans de juny i de juliol. I que en un cop neixen, els taurons ja estan completament capacitats per valer-se per si mateixos. Després, la majoria dels exemplars adults marxen.

El projecte es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d'immersió Sotamar, Jordi Riera. Riera és un apassionat dels taurons -fa immersions arreu del món des de fa anys- i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdiques per veure si també n'hi havia en aquesta zona del Cap de Creus.

El projecte es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d'immersió Sotamar, Jordi Riera. Riera és- un apassionat dels taurons -fa immersions arreu del món des de fa anys- i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdiques per veure si també n'hi havia en aquesta zona del Cap de Creus.
Entre el 2020 i el 2021 va començar a albirar els primers exemplars, tot i que en sortides molt testimonials i a partir del 2022 va decidir fer un estudi ben fet amb dues biòlogues i sortides regulars.

Entre els mesos d'abril i setembre, va fer un total de 54 sortides atraient els exemplars amb vísceres de peix. En total, en va observar més d'una seixantena entre els mesos de juny i juliol. Molts d'ells cries o juvenils. Això apuntava a la possibilitat que fos un punt de cria d'aquesta espècie.

La proposta va despertar l'interès de la comunitat científica i també del Departament d'Acció Climàtica. I aquest 2023 s'han unit per treballar-hi conjuntament. Des de finals de primavera a mitjans d'agost, s'han fet una cinquantena de sortides i s'han observat unes deu cries d'aquesta espècie d'un total de 90 exemplars.

El responsable d'espècies invasores i projectes de conservació d'Acció Climàtica, Jordi Ruiz, diu que són unes dades "extraordinàries". "Els taurons tenen unes gestacions de 12 mesos. Per tant, quan venen aquí coincideixen les dues coses: els parts i la reproducció. Això vol dir que en una època tan important per ells, els tenim aquí", explica Ruiz.

I això passa en lloc "molt concrets". "Si mirem les dades, mai surten exemplars petits perquè només crien en llocs molt específics de la Mediterrània. Que n'haguem vist deu és moltíssim", afegeix Ruiz.

Ampliar coneixements
Ara, el Departament vol ampliar el coneixement sobre els moviments que fan i el seu comportament mitjançant vigilàncies des d'embarcacions, amb atraients i observació directa. Això permetrà desenvolupar un sistema de cens i monitorització interanual i fer un seguiment. I és que després de les observacions i dels naixements, cap a mitjans de juliol els perden la pista.

"Nou de deu ja no els vam veure més", explica. No saben si és que s'amaguen en aigües més profundes o bé busquen altres zones després de les primeres setmanes dels naixements. Això és el que ara volen investigar.

Per fer-ho, Acció Climàtica està començant a col·laborar amb els pocs equips que treballen actualment amb taurons a Catalunya com són l'Institut de Ciències del Mar, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, CatShark i la Fundació Barcelona Zoo.

La segona fase de l'estudi, que s'engegarà el 2024, tindrà un cost de 50.000 euros. La intenció és continuar amb les prospeccions però també marcar alguns exemplars i intentar agafar mostres de teixits. "Volem veure els moviments que fan els que es reprodueixen aquí i intentar veure on viuen perquè estem començant a veure que potser els riscos més grans que tenen per a la seva supervivència són fora de les aigües catalanes", remarca Ruiz.

Viuen en aigües profundes
Actualment, la majoria de la informació que es té sobre els taurons prové de l'activitat pesquera i poc té a veure amb els animals observats en el seu medi. I és que les espècies de taurons que viuen a Catalunya -com la tintorera- habiten en aigües profundes.

Un estudi realitzat per investigadors europeus de diferents països que va marcar desenes de tintoreres amb emissors de satèl·lit mostra que és molt estrany que s'acostin a aigües de menys de 100 metres de profunditat. Per tant, la major part dels exemplars que es poden observar molt ocasionalment a les platges, o bé hi arriben ferits o es tracta d'individus que han arribat morts o malalts a la costa.

De fet, les observacions en aquest indret s'han fet sempre a des de la "cornisa" del canó en una zona amb unes profunditats que van dels 200 als 500 metres. "Quan ho hem fet a prop de la costa, no n'hem vist", afegeix Ruiz.

Una zona rica en nutrients
Però, per què el canó de Cap de Creus? Doncs els investigadors creuen que la zona del Golf de Lleó és un indret predilecte per a aquesta espècie. De fet, se sap que també tenen presència en un canó a la banda francesa i es té constància de l'observació d'una tintorera petita al canó de Begur.

"Hi ha aquesta dada i els deu que hem vist aquí i coincideix que tot són canons", explica. "És una zona amb relleu pronunciat que els dona oportunitats per trobar aliment i resguardar-se dels depredadors i també té una pujada molt coneguda de nutrients", detalla. Això la convertiria en un punt propici per a la seva reproducció perquè un cop les cries neixen i surten a buscar aliment tenen més possibilitats de trobar-ne.

"Tenim la responsabilitat de conservar l'indret"
"Ara sabem que el canó de Cap de Creus és un lloc important per les tintoreres no només per Catalunya sinó per tota la Mediterrània occidental. Sabem que hi ha una concentració molt concreta en el temps i, per tant, tenim una responsabilitat molt gran en la conservació d'aquest indret", afirma. I això, diu, s'haurà de fer amb la complicitat del sector pesquer professional i recreatiu per evitar que s'hi facin captures accidentals.

Una espècie en perill
La tintorera és una de la setantena d’espècies de taurons i rajades que viuen al Mediterrani. Al mar català hi ha 26 espècies de taurons, una part important dels quals es troben en perill d'extinció o en estat crític, com és el cas de la tintorera, segons dades recollides pel Departament a través de l’avaluació que es va encarregar l’any 2020 a l’entitat CatShark, per tenir més informació sobre l’estat de les poblacions de taurons i rajades a Catalunya.

20/12/2023

S'HAN TROBAT NOVES EVIDÈNCIES DEL LUXE I LA CATEGORIA DE LA VIL.LA ROMANA I LES TERMES DE COLLET DE SANT ANTONI DE CALONGE - CALONGE EN CONTINUACIÓ A NOVES EXCAVACIONS.

Termes de tres habitacions i terra de marbre inusual: els arqueòlegs certifiquen el luxe de la vil·la romana de Calonge.

Calonge i Sant Antoni.- Els arqueòlegs han trobat noves evidències que certifiquen el luxe i la categoria de la vil·la romana que a l’antiguitat es va aixecar al Collet de Sant Antoni de Calonge.

La vuitena campanya d’excavacions ha permès aprofundir en l’estudi de les termes de finals del segle I aC descobertes l’any passat i desenterrar les tres habitacions que les formaven. Una sala d’aigua calenta, un corredor que faria les funcions de vestidor i una altra estança tèbia. Més enllà d’això, els arqueòlegs també han descobert les restes d’un paviment de marbre inusual, que inicialment es data entre els segles I i III dC. “Està fet amb una tècnica que recorda les grans vil·les d’Itàlia“, diu el codirector de l’excavació, Marc Bouzas.
La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al IV dC, dins els quals hi ha tres etapes diferenciades. En un inici, part d’aquest turó de Sant Antoni de Calonge l’ocupava un antic mag*tzem de vi damunt del qual s’hi va bastir una primera vil·la t**dorepublicana.
Posteriorment, ja en època augustal –és a dir, al canvi d’era– s’hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir les termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual s’hi va aixecar una vil·la imperial.
La campanya d’excavacions d’aquest 2023, la vuitena que es fa al jaciment, ha permès certificar tant el luxe com la categoria que tenia la vil·la del Collet. Després de descobrir els primers vestigis de les termes, aquest any els arqueòlegs de la UdG s’han centrat a excavar-les en tot el seu conjunt. “En situem la seva construcció entre l’any 20 abans de Crist i l’any u després de Crist“, precisa el codirector.
Marc Bouzas explica que, en total, el conjunt constava de tres habitacions (a més del forn que servia per escalfar l’aigua). Hi havia una sala calenta –caldarium– amb una banyera i un paviment aixecat. Aquí s’hi han trobat fins a 30 piles de rajoles, damunt les quals s’hi posava el paviment (que va acabar ensorrant-se) i que servien per crear l’espai buit per on circulaven l’aigua o l’aire calents.
Les termes es completen amb una altra estança, amb un envà en forma d’S, que serviria com a vestidor, i una altra habitació tèbia (tepidarium) que hauria tingut “usos diversos“. Per exemple, com a espai de rebuda o per relaxar-se. Aquestes dues cambres estaven pavimentades amb morter, amb base de pedra o de ceràmica.

Des del cor de l’Imperi
El codirector de l’excavació explica que, apart de les termes, hi ha altres elements que certifiquen “el luxe” de la vil·la romana del Collet i la “capacitat adquisitiva” dels seus propietaris. A més de les restes de mosaics que s’hi han trobat, i també d’un aqüeducte que en canalitzava l’aigua, aquest 2023 la campanya ha permès afegir un vestigi més que en certifica la seva importància com a construcció benestant.
En concret, s’ha localitzat l’empremta d’un paviment de marbre (les lloses es van arrencar per reutilitzar-les i no se sap on són) que és inusual al territori. Perquè la tècnica constructiva que presenta, fet amb morter on s’hi barrejaven fragments de marbre i àmfores per aguantar millor el paviment, és de factura itàlica. Segons concreta Bouzas, és molt semblant a vil·les que hi havia al cor de l’Imperi (com a Ravenna o la vil·la Adriana, a tocar de Roma).
Això porta l’arqueòleg a teoritzar, en espera que estudis posteriors ho certifiquin, que a l’hora de construir el paviment els propietaris de la vil·la romana del Collet van fer venir artesans directament d’Itàlia. “És a dir, gent que coneixia la tècnica“, concreta Bouzas, certificant la posició benestant dels propietaris. “Ens trobem davant una vil·la poderosa de luxe“, subratlla l’arqueòleg.
Durant aquesta campanya, també s’han trobat altres restes d’època romana. Entre aquestes, dues sitges, un dipòsit de morter hidràulic o una habitació quadrada –encara sense datar– on els murs retallaven la roca natural.

De la Guerra Civil
Les restes de la vil·la romana del Collet, però, estan fragmentades. Perquè durant la Guerra Civil, al promontori situat davant del mar s’hi va obrir una rasa que va servir de trinxera (reforçada amb un niu de metralladores) i que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d’excavacions per documentar-la.
L’altra codirectora de l’excavació, Elisabet Moner, explica que aquest any s’han continuat excavant els extrems de la trinxera. A dins, entre d’altres, s’hi han trobat bales, trossos de filferro i també de morter. En paral·lel, també s’ha documentat una canalització de desguàs (de la qual ja se’n coneixia l’existència). “En properes campanyes, allò que farem serà acabar de definir el traçat d’aquesta trinxera, que semblaria que connectaria amb un fals búnquer situat a la banda sud de l’antiga vil·la romana“, concreta Moner.
Les excavacions al jaciment del Coller es financen gràcies a l’acord que va signar la UdG amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona. A més de les antigues restes romanes, els arqueòlegs també han desenterrat diferents materials (com ara trossos de canalitzacions de les termes, monedes o restes de ceràmica i tessel·les de mosaics). L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, explica que la intenció és que en un futur –quan el jaciment s’acabi d’excavar– les restes siguin visitables i s’incorporin al futur parc urbà que es vol crear a la zona.

08/12/2023

LA PLANTA CAPELL D'AIGUA ESTÀ EN SENTIT CRÍTIC D'EXTINCIÓ A CATALUNYA, MENTRES ALTRES PLANTES INVASORES NO CATALANES PROLIFEREN. ACCIÓ CLIMÀTICA TREBALLA EN LA PROLIFERACIÓ DEL CAPELL D'AIGUA AL PNIN DE L'ALBERA I ALTRES ZONES.

Aquesta planta es troba en situació crítica i a Catalunya només se’n troba al massís de l’Albera i a la desembocadura del Ter

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant en la recuperació del capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris), una planta aquàtica en perill crític d’extinció a Catalunya. Recentment, s’ha fet la plantació d’individus d’aquesta espècie en cinc punts del a l’entorn on actualment es localitzen els pocs exemplars de capell d’aigua que resten.

En total, s’han plantat 11 individus que han estat cultivats al Centre de Recursos Genètics Forestals de Torreferrussa, amb la col·laboració de l’associació Galanthus. Els exemplars cultivats provenien dels que es troben a la zona de l’Albera, a través d’un llarg procés de més de dos anys de durada. Ara se’n farà un seguiment acurat per tal de veure com evoluciona la plantació i si finalment es consolida.

Així mateix, també es buscaran altres localitzacions més allunyades dins del massís de l’Albera per intentar generar altres nuclis de població. Per això, es continuarà treballant per seguir multiplicant i cultivant nous individus a través del material que ha quedat conservat ex situ.

L’Hydrocotyle vulgaris és una planta de la façana atlàntica europea que es distribueix des de la península Ibèrica fins a l’extrem sud d’Escandinàvia. Cap a l’oest esdevé ràpidament rara i desapareix a l’Europa continental. Al Mediterrani també és molt escassa i apareix en indrets puntuals i dispersos. A Catalunya s’ha citat històricament de quatre punts: el delta del Llobreg*t, la desembocadura del Besòs, la desembocadura del Ter i l’Albera. Les poblacions del Llobreg*t i del Besòs es troben extingides per les profundes transformacions que han patit aquests territoris. A la desembocadura del Ter, tot i que també es creia extingida, fa menys de 10 anys es va trobar una petita població, i també s’hi estan desenvolupant accions de conservació coordinades pel Parc Natural del Montgrí i Baix Ter en el marc del projecte ReFlora de recuperació de flora en perill d’extinció, en què també col·labora la cooperativa viver Tres Turons i el CREAF.

01/12/2023

ERRADICARAN UNA PLANTA INVASORA, ENTRE MOLTES QUE N'HI HA, QUE CREIX ALS PENYA-SEGATS DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS QUE POT ARRIBAR A ELIMINAR LA FLORA AUTÒCTONA.

La Diputació de Girona ha tret a licitació per més de 175.000 euros la retirada de l'ungla de g*t, una espècie africana que s'ha naturalitzat a la zona a causa de la seva introducció en jardineria.
Els treballs, que s'emmarquen dins el projecte LIFE medCLIFFS, abastaran més de 20.000 metres quadrats.

La Diputació de Girona ha tret a licitació pública per 175.482,26 euros, IVA inclòs, les tasques d'erradicació de la planta invasora ungla de G*t (Carpobrotus edulis) que creix als penya-seg*ts del Parc Natural de Cap de Creus, una espècie que és una "greu" amenaça per la flora autòctona. Els treballs s'emmarquen dins el LIFE medCLIFFS, un projecte de conservació de la natura finançat pel Programa LIFE de la Unió Europea.

Originària de la regió de Cap, a Sud-àfrica, l'ungla de g*t és una planta que es caracteritza per tenir unes grans flors de color violeta, molt vistoses i "elegants". És per això que ha estat força utilitzada en jardineria i s'ha exportat a diferents parts del món. Precisament, és així com ha arribat a cap de Creus, on s'ha naturalitzat en diversos penya-seg*ts, ja que suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs. Ara bé, per contra, és una espècie amb un clar "caràcter invasor agressiu", i la seva proliferació posa en perill la conservació de la flora autòctona, ja que cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació. De fet, en alguns casos pot arribar a eliminar-la, segons s'adverteix des de la Diputació, i és per aquest motiu que ara s'impulsa la seva retirada.

Segons consta en la documentació pública del projecte, l'actuació que planteja l’ens supralocal abasta quatre zones: el Far de S'Arnella, al Port de la Selva; Portllig*t-S'Alqueria Petita, a Cadaqués; Calders-Es Piano, també a Cadaqués; i Cala Calitjàs, a Roses. En total, s'actuarà a 20.832,7 metres quadrats. Així mateix, els treballs previstos es faran en tres fases. La primera s'executarà l'any 2024, i consistirà en l'eliminació total de la planta en tots els espais abans esmentats. La segona, que es durà a terme el 2025, proposa una primera repassada de manteniment. I la darrera, que tindrà lloc el segon trimestre del 2026, preveu fer una segona repassada.

Cal destacar que les tasques per retirar l'ungla de g*t es faran amb mitjans manuals, evitant l'ús de productes químics. En aquest sentit, es preveu que els operaris, amb l'ajuda d'eines bàsiques, l'arranquin completament, incloent-hi tiges i arrels, per tal d'evitar que torni a créixer. En algunes zones s'utilitzaran politges —o un sistema similar— per arribar fins a la planta. Paral·lelament, les restes es dipositaran en bosses que després seran traslladades al punt més alt dels penya-seg*ts, on s'acumularan en piles que no superaran els dos metres i que s'aniran degradant amb el temps.

Altres plantes invasores
L'ungla de g*t no és l'única planta exòtica invasora que amenaça greument la biodiversitat vegetal de cap de Creus. La presència de figuera de moro i atzavara, per exemple, també perjudica l'ecosistema de la zona. I a la llista se suma la Gazania rigens, una planta invasora originària de Sud-àfrica i Moçambic que la Diputació també ha volgut controlar al Parc Natural. Per fer-ho, el maig d'aquest 2023 es va adjudicar per 10.091,92 euros, IVA inclòs, la contractació dels serveis de redacció d'un protocol de gestió i control de l'espècie mitjançant productes químics com el glifosat.

Iniciatives per aturar la seva proliferació
Aquest no és el primer cop que s'executen tasques d'extinció d'ungla de g*t i altres espècies invasores al Parc Natural Cap de Creus. De fet, ara fa deu anys, el 2013, ja es va dur a terme una actuació que va permetre eliminar-ne dues tones. En aquell cas es va fer en el marc del projecte Carpobrotus, organitzat per BIOSFERA Associació d'Educació Ambiental, amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat. Des de llavors, s'han anat impulsant també altres iniciatives per posar fre a la seva proliferació.

17/11/2023

LA PARADOXA DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, UN PARC NATURAL QUE AMENAÇA EL FONS MARÍ.

El reclam turístic que suposa el parc natural de l'Alt Empordà combinat amb la falta de regulació de determinades activitats es converteix en un còctel perjudicial per al medi ambient.

La sobreexplotació de la costa és una de les grans preocupacions dels biòlegs marins de Catalunya. L’elevat nombre d’activitats que es produeixen a la costa, com ara l’ús desmesurat d’embarcacions recreatives que fondegen en espais protegits, provoquen un impacte sobre el fons marí. Per tal de preservar la flora i la fauna dels paratges naturals més preuats existeix la figura del parc natural, que, segons la definició de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”. Aquesta etiqueta, però, pot provocar l’efecte contrari i, en lloc de protegir i conservar el paisatge, generar un “efecte crida” que atregui cada vegada més visitants i contribueixi, a poc a poc i sense una intenció expressa, a la degradació del medi ambient.

Justament aquesta paradoxa és la que es viu al parc natural del Cap de Creus, a l’Alt Empordà. “L’etiqueta Cap de Creus genera un efecte crida que perjudica més del que protegeix. I així s’ha pogut veure perfectament aquest estiu”, assegura Xavier Vizcaíno, membre de l’entitat ecologista IAEDEN-Salvem Empordà, en conversa amb el Món. El principal problema que envolta aquest parc natural és que les regulacions només se centren en l’espai terrestre i no regulen l’espai marítim, per la qual cosa queda més desprotegit. La llei de protecció de Cap de Creus data del 12 de març del 1998, i no s’ha modificat des de llavors. És per això que diversos ecologistes i biòlegs han treballat durant anys perquè les seves reclamacions s’escoltessin i la Generalitat impulses definitivament una renovació del Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG), per adequar-lo a les noves necessitats del parc.

De fet, arran de la “hipersaturació” i la manca de regulació, l’entitat IAEDEN-Salvem Empordà ha arribat a portar a debat intern fins a quin punt era positiu per a la preservació mediambiental mantenir l’etiqueta de parc natural, ja que, en atreure tanta gent amenaça més el fons marí que protegir-lo. “Sense un pla rector d’usos amb cara i ulls no existeix un parc natural. És paper mullat”, apunta Josep Lloret, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) que va formar part dels primers debats que van fer sobre la qüestió.

“Cada vegada som més persones i s’hi fan més activitats. Necessitem una regulació d’una vegada per totes”, assevera Bernat Hereu, professor agreg*t de la Universitat de Barcelona especialitzat en la conservació de la biodiversitat i coordinador dels seguiments de la fauna marina al Cap de Creus que ha treballat en la remodelació del PRUG. Per al biòleg, el principal conflicte que hi ha hagut aquest estiu a la zona és “l’excessiu nombre d’activitats no programades” que s’hi produeixen, en referència als submarinistes que actuen sense llicència i a totes aquelles persones que fan un ús descontrolat de les motos aquàtiques: “Tot això genera un fort impacte sobre el medi ambient”, diu Hereu, que es reafirma en la necessitat de controlar l’espai marí.

Aquesta regulació està a punt d’arribar. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va assegurar fa poc menys d’una setmana des del Cap de Creus que la seva intenció és “treure a exposició pública el PRUG abans de finals d’any per intentar aprovar-lo el 2024”. Tanmateix, per a Lloret encara cal mantenir-se prudent a l’hora de parlar sobre aquesta qüestió, però creu que és “una oportunitat d’or” per fer una regulació “amb cara i ulls”. Una idea que també comparteix el director del parc natural, Ponç Feliu, que lamenta que el PRUG és “l’assignatura pendent” pel que fa a la preservació de l’entorn: “Pensem que s’ha fet molta feina al medi terrestre, però cal regular també el medi aquàtic perquè les activitats que s’hi fan puguin continuar fent-se, però respectant l’entorn”.

Remodelar la regulació
Amb aquesta remodelació del PRUG, que encara està en fase de resolució després de totes les al·legacions que van fer els ecologistes a la proposta de la Generalitat, es pretén regular de manera exhaustiva les activitats esportives, recreatives, educatives i científiques que es fan a l’espai marí del parc natural. Per tal d’evitar que es torni a enquistar el conflicte i la regulació no s’adeqüi a la realitat del parc, Mascort ja ha deixat clar que el PRUG tindrà una vigència de quatre anys, per la qual cosa l’any 2028 -sempre que els tempos siguin els previstos i s’aprovi el pla l’any vinent- es tornarà a posar la regulació del Cap de Creus sobre la taula.

A banda de la restricció i el control d’activitats que es fan a l’espai marí que preveu el PRUG, Lloret recorda que cal complementar el pla amb més vigilància que faci complir les restriccions: “Necessitem més gent al mar que pugui informar i sancionar si és necessari”, reclama l’investigador, i recalca que només amb una bona “educació ambiental”, és a dir, informant i conscienciant la població, ja es poden evitar molts dels problemes actuals. Tot i l’advertència, però, Lloret “espera que surti un PRUG que es pugui equiparar als plans de gestió de les reserves marines de l’estat francès”, com ara la del parc natural de Banyuls, a la Catalunya Nord.

Una solució per al Cap de Creus que arriba amb trenta anys de re**rd
Els experts creuen que el pas que es fa ara per regular el medi marí del parc natural arriba t**d. Vizcaíno va ser un dels promotors i el coordinador de la campanya per la qual el Cap de Creus es va convertir en un parc natural, i recorda que des de l’entitat ecologista de la qual forma part ja havien advertit la Generalitat que, si no hi destinaven més recursos econòmics, la llei no compliria tot el que prometia: “Alguns tècnics van considerar que el redactat [de la llei 4/1998] era el millor que s’havia elaborat mai a Catalunya, però nosaltres ja vam advertir que, sense una partida pressupostària suficient i un servei de vigilància permanent, la complexitat del parc faria que la llei servís per complir menys del que prometia”, recorda l’ecologista. I, tal com advertien, és el que ha acabat passant.

Així doncs, més de trenta anys després, la solució podria arribar definitivament en els pròxims mesos per resoldre “l’assignatura pendent” del Cap de Creus i fer un pas endavant en la protecció mediambiental de Catalunya.

Dirección

L´ESCALA/EMPÚRIES (ALT EMPORDÀ. COSTA BRAVA. GIRONA). CATALUNYA
La Escala
17130

Página web

facebook.com

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando L'ESCALA - EMPÚRIES publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.