Trescant per Palma

28/09/2020

El recull històric que hem anat fent sobre la Ciutat Jardí s'ha acabat. De totes formes en el següent enllaç trobareu més fotos i informació sobre aquesta barriada. Moltes gràcies

Agraïments: Dídac Martorell Paquier A Palma hi ha una barriada anomenada Ciutat Jardí o coneguda també com Ciudad Jardín . Quan hi anava de...

25/09/2020

A l'any 1934 es va construir una piscina a l'hotel de la Ciutat Jardí. Al diari "Foch i Fum" del 13 de juliol d'aquest any publicaren una caricatura de la piscina i el següent text:

"A la Ciudad Jardín mos n'han inaugurada una [piscina] y per cert que d'es seu corte no n'haviem vista cap may. Es una cosa piramidal"

24/09/2020

A part de l'hotel restaurant, una de les atraccions de la Ciutat Jardí era el seu balneari de platja que constava d'un umbracle circular, una plaça per festes, jocs i atraccions, casetes i vestuaris. Com a detall curiós, es posaren anneres a la vorera de la platja.

La imatge, extreta de la revista Baleares d'agost de 1923, podem veure l'umbracle i les casetes de platja.

23/09/2020

A l'estiu de 1921, teòricament havia d'estar tot llest per inaugurar les noves instal·lacions de la Ciutat Jardí: l'hotel i el balneari.

El balneari de platja estava acabat; constava d'un umbracle circular, una plaça per festes, jocs i atraccions, casetes i vestuaris.

L'edifici de l'hotel-restaurant, obra de Jaume Aleñà, havia d'estar completament acabat però únicament es va poder inaugurar el restaurant. A l'any 1922 es finalitzaren les obres i l'hotel fou inaugurat. Declarat a l'any 1986, Monumento de Interés Turístico Nacional.

La revista Baleares, a l'agost de 1921, explica:

"La novel Ciudad Jardín absorbe en esta temporada veraniega toda la atención de las gentes. La deliciosa playa, convertida en modernísimo balneario, atrae a las familias más distinguidas de la ciudad, y las calurosas mañanas del abrasador mes que fine hoy y los bellos atardeceres ofrecen aquellos parajes un aspecto verdaderamente alegre y pintoresco"

22/09/2020

El 7 d'abril de 1921 va tenir lloc l'acte d'inauguració del nou tram del tramvia que anava del Molinar el Coll den Rabassa. Una de les aturades era a la Ciudad Jardín.

Allà la comitiva i autoritats van visitar les noves instal·lacions del balneari. A la foto podem apreciar el moment en que es visten les casetes de platja. Aquesta imatge està extreta de la revista il·lustrada Baleares 30/4/1921, on es va publicar un reportatge fotogràfic sobre l'esmentada inauguració

L'enllaç a la revista: http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004926668&search=&lang=ca

21/09/2020

La Ciutat Jardí està a uns 5 km del centre de Palma. Per tant un element primordial per l'èxit del balneari i urbanització era disposar d'un transport públic que la unís amb Palma, el tramvia.

El problema era que el tramvia arribava sols fins el Molinar. Però recordem que el promotor de Ciutat Jardí era Josep Tous, que també era fundador de la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans.

A l'abril de 1921 es va obrir un nou tram de la línia del Molinar, i que anava des d'aquesta barriada fins el Coll d'en Rabassa, fent una aturada a la Ciutat Jardí.

A la imatge el tramvia passant pel Portitxol a 1920.

19/09/2020

Com han demanat alguns seguidors i per situar-se millor, he posat aquesta imatge aèria actual, i que en pot servir per comparar amb la foto aèria d'ahir. La línia vermella indica el límits del barri. El número 1 correspon on estava Son Martorell Nou. El 2 indica la situació de Son Martorell Vell i el 4 correspon al molí (carrer Nadal Batle). El 3 correspon a Son Moix i el seu moli està situat al cantó de Cardenal Rossel i Illa de Malta. La xemeneia de la dreta correspon a l'antiga fàbrica ILMA (Industria Lletera de Mallorca)

18/09/2020

Els terrenys comprats per construir la Ciutat Jardí corresponien als de 3 possessions: Son Martorell Nou (1), Son Martorell Vell (2) i Son Moix (3). En vermell he marcat els límits de Ciutat Jardí. Son Martorell Nou va desaparèixer a la dècada dels 70. Les cases de Son Martorell Vell i Son Moix es van esbucar el 1999 per urbanitzar la zona.

Miraculosament han quedat a la zona original dos elements d'aquestes possessions. Sabeu quins són?

17/09/2020

Ahir explicàrem que la promotora Progreso Urbano es va constituir al 1918 per construir la Ciutat Jardí de Palma.

En aquest plànol adjunt, publicat al diari Ultima Hora a l'any 1921, podem apreciar com havia de ser la urbanització. Diversos carrers dividirien els terrenys en illes, sobre les que estava previst edificar xalets. Per altra banda, a la dreta es pot veure l'hotel i finalment a la platja veim una zona més ampla i que correspon allà on es situarien els serveis del futur balneari: un umbracle amb bar, casetes i vestuaris de platja

16/09/2020

Seguim avançant amb la història de la Ciutat Jardí.

La idea de les ciutats jardí es va estendre per tota Europa, amb les seves pròpies adaptacions. A principis del segle XX també va arribar a Espanya on podem trobar multituds de ciutats jardí.

A l'any 1918, Josep Tous Ferrer, va crear la societat promotora Progreso Urbano SA. L'objectiu era adquirir els terrenys situats a la vorera de la mar, entre el torrent Gros i la torre d'en Pau i sobre ells construir una nova urbanització: la Ciudad Jardín.

La urbanització constaria bàsicament de tres elements: xalets unifamiliars amb jardí, un hotel/restaurant i un balneari de platja. Fins aquell moment, els palmesans tenien poc espais preparats especialment pels banys de mar: Can Barbarà, s'Aigua Dolça o el banys de Sa Portella.

A la imatge: Josep Tous Ferrer (1859 - 1950), periodista i empresari. Fou fundador de Ultima Hora, Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans, Aeromarítima Mallorquina, Teatre Líric, Cine Born, plaça de Toros de Palma, etc.

15/09/2020

Seguim amb la Ciutat Jardí. Si vos vareu perdre l'apunt d'ahir (https://www.facebook.com/517424791654265/photos/a.554111721318905/3464138940316154/)

A l'any 1898, Ebenezer Howard publica el llibre "To-morrow: A Peaceful Path to Real Reform", reimprès al 1902 amb el títol "Garden Cities of To-morrow. Amb aquest llibres, Howard va definir com serien les seves ciutats jardí.

Serien ciutats de forma circular. Tendrien unes dimensions limitades. Podrien albergar unes 32.000 persones, amb 400 hectàrees de recinte urbà i 2.000 hectàrees d'entorn enjardinat. La ciutat estaria dividida per 6 grans avingudes, que farien de radis separadors dels 6 barris de la ciutat. En el centre hi hauria un gran parc, al voltant del qual hi hauria els equipaments socials: ajuntament, biblioteca, teatre, etc. A la perifèria es situarien les fàbriques, industries, magatzems, etc. separades dels habitatges per una avinguda. (veure la imatge del text)

A l'any 1903 es va construir la primera ciutat jardí, Letchworth, encara que el seu urbanisme no s'ajustava exactament a l'ideat per Howard.

Com podeu comprovar, aquest model urbanístic poc té a veure, o gens millor dit, amb la nostre Ciutat Jardí. Què va passar?

Demà continuarem...

14/09/2020

Aquesta setmana la dedicarem a Ciutat Jardí/Ciudad Jardín, una barriada de Palma, que va néixer al 1921-22.

Començarem amb el nom: Ciutat Jardí. Aquest nom no és exclusiu de Palma sinó que es troba a moltes altres parts del món. L'inventor d'aquest terme fou un angles anomenat Ebenezer Howard (1850-1928). A l'any 1898 va plantejar una nova idea urbanística: les garden city o ciutat jardí. Entre viure a una gran ciutat o un petit poble: Howard va fer una proposta intermedia, la creació de les ciutats jardí. Com eren les ciutats jardí de Howard? Demà ho veurem