22/06/2022
Diuen els qui en saben que el gran Michelangelo va trencar motlles com a escultor. Un bon dia va trobar, abandonat i deborat per la malesa, un bloc de marbre immens. Molts altres artistes anteriors a ell s’hi havien enfrontat mirant de bastir una gran obra mestra, però amb el pas del temps tots havien claudicat vençuts per la roca. Ell se la va estar mirant durant dies i dies, fins que finalment es va posar a treballar. Persistent i convençut, va aconseguir crear una peça d’una majestuositat indescriptible. Va causar un gran rembombori, i quan els curiosos li demanaven pel seu secret ell responia: «simplement he allibertat la forma que ja estava allí».
No en va li deien «el mestre». I és que, què és un mestre sinó això? Algú capaç de veure la bellesa en el seu més ampli aspectre i posar-s’hi al servei sense recances, gaudint-ne amb plenitud i convenciment. Tan simple i tan complex alhora.
La història és plena de mals escultors, que guarnits amb escarpes, ribots i destrals han esberlat sense consideració elements purs i preciosos, menystenint les escències que els feien tan especials. Sortosament, aquests treballadors maldestres no han esta mai sols, sinó que han compartit el seu bocí de temps amb persones immenses que han sabut trencar els concensos imperants i crear del no-res maneres innovadores per desenvolupar la seva vocació. A aquestes ovelles negres del seu temps, és a qui devem tot el nostre agraïment. Impulsors d’una gran revolució silenciosa que ha anat calant i transformant els fonaments que tants creien inmutables.
I vosaltres, estimades mestres, en sou el relleu. Una nova fornada de professionals immenses que amb la vostra entera dedicació contribuiu a fer d’aquest món nostre un espai més segur i tendre cap a la nostra estimada canalla.
En breus enceteu una nova etapa, farcida d’incerteses. Ningú és capaç de dir-vos cap a on tendirà, quins reptes us depararà. Però sigui com sigui, vagi cap a on vagi, us volem demanar un petit favor:
Seguiu remant a contra-corrent com fins ara, veient llum on tants d’altres només perceben tenebres. Manteniu-vos fermes en la vostra entrega amorosa incondicional, seguiu confiant en les grandeses innates de la nostra infància. Seguiu investigant, creixent, qüestionant, compartint i creant. I gaudiu! Gaudiu! Sobretot gaudiu! Per què la vostra alegria vocacional és encomanadissa de mena i estem convençudes que despertareu consciències allà on aneu.
I quan les energies fallin i la fita quedi desdibuixada, i sentiu que us engoleix l’abandó, recordeu d’aturar-vos en sec i respirar profundament. Observeu aleshores els menuts que us envolten: la seva transparència pura us insuflarà novament l’oxigen que tan necessitareu. I us empentarà a recordar sense cap dificultat, el motiu pel qual sou mestres: l’estima absoluta per cada escència que acompanyeu.
Gràcies per tot el que heu fet per nosaltres i pels nostres fills i filles. Formeu part de nosaltres, i ens acompanyareu sens dubte allà on sigui que anem.
Famílies de l’Escola Polinyà.
