10/06/2026
La Publicitat, 3 setembre 1929, pàgina 1
Un indret dantesc
El trobareu a Sant Just Desvern, a uns tres-cents metres, a la banda esquerra del passeig que uneix la carretera amb el poble. Es un dels indrets més lletjos que pugueu imaginar. No el salva res, ni el paisatge esplèndid de Sant Just, que ha estat sàviament eliminat, ni el desordre, que és sovint una de les característiques dels grups moderns d'edificació. Tot és molt lleig i ben calculat, minuciosament pensat i executat amb amor.
Imagineu una placeta rodona, si no m'equivoco, formada per sis o vuit torres separades per jardinets i carrerets. Aquestes torretes, que porten noms catalans com "Mon repos", "Benestar" i d'altres per l'estil, que inviten a la migdiada, són del gust més de "torreta" que pugueu imaginar. Les teulades, d'un color colrat, donen idea que a Sant Just tot està previst contra els possibles estralls de la neu. Al mig de la placeta hi ha un dipòsit d'aigües, aixecat sobre uns quatre peus massissos, de ciment armat. Sota el dipòsit, entre els quatre peus de la torre, hi ha uns arcs que fan una capelleta, gran, almenys, com un quiosc. I dintre la capelleta hi ha un Sagrat Cor de Jesús, que sembla de marbre. Al peu dels quatre suports de la torre de les aigües hi creixen unes enredaderes "Bongainville", que ja fan molt goig i aviat envairan la capella. El Sagrat Cor és d'un estil una mica abarrocat, aquella mena de barroc híbrid que fins ben entrat el segle XIX volia recordar les Puríssimes de Murillo. La imatge no té res de diví ni d'humà. Sembla una persona de mentalitat no ben desclosa. A la façana principal de l'edícol hi ha una inscripció, que lamento no haver copiat, i que diu que aquella torre, "dedicada a glorificar el Sagrat Cor", fou construida, etc.
Els autors de la pensada han aliat, com pot veure's, la utilitat amb la devoció. Le Corbussier no renegaria, probablement, d'una obra que presta dos serveis i no en dissimula res. El període gòtic va deixar moltes fonts que feien de capella a una Mare de Déu o a algun sant, però la gent no tenia la pretensió de beure a honor del sant, ni de santa Maria.
El conjunt d'aquesta placeta de Sant Just Desvern és una de les coses més lletges que poden veure's. He de declarar que no havia vist mai la lletgesa portada a un grau de perfecció tan gran. Vaig recordar que Goethe, viatjant per Sicília, havia arribat a la conclusió que els monuments més lletjos del món han nascut a les terres més ben dotades per la natura i per l'home d'altres temps. Creia Goethe que la lletjesa portada al grau de monstruositat, de lepra, només pot trobar-se als països afavorits fins a l'excés per la natura. També podria dir-se que només la nostra època és capaç d'arribar a tal extrem. Entre una capella-font gòtica i la torre de Sant Just i les cases que la volten tot del mateix gust, la torre, la imatge, la inscripció i les cases hi ha una diferència que espanta, tan grossa, almenys, com entre una Mare de Déu gòtica humanissima, graciosissima i un Sagrat Cor, una idea gairebé metafòrica feta plàstica.
Tot abandonant aquella placeta pensava que el Dant no havia arribat a imaginar un indret tan lleig. Bon lloc per a servir de residència de càstig a artistes i homes de lletres. Caldria només tapiar les finestres que no donen a la plaça de la torre de les aigües. I en aquestes casetes hi faria passar una temporada als nostres sobrerealistes que sospiren i es neguitegen a la recerca de l'antiartístic. Gent experimentada, els nostres líders del sobrerealisme estiuegen en poblets farcits de literatura, amb carrers tortuosos i ombrejats i amb un mar de postal, indrets que els obrers tenim prohibits. Al cap d'un quant temps de viure en aquestes torretes de càstig de Sant Just demanarien per caritat viure en un barri més artístic, encara.que hi hagués un absis gòtic o una façana romànica.
Els urbanitzadors d'aquesta placeta de Sant Just es proposaven segurament viure amb tot confort i a la presència de Déu, més prop de Déu. Quant a confort artístic, no cal envejar-los res. I quant a la presència de Déu, em va semblar que hi havia una estranya buidor a l'atmosfera d'aquella plaça. La presència de Déu, estesa a tot arreu, com l'aire, fa una bossa sobre aquella plaça, un gran buit. I en aquest indret no hi ha Déu, ni tampoc, naturalment, el diable..Només hi ha aquell Sagrat Cor, probablement de marbre. Es una mena de llim. -M. B.
(Font: Parlament de Catalunya)