Acadèmia Valenciana de la Llengua

Acadèmia Valenciana de la Llengua Institució de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià

23/06/2026

🎥 Compartim el vídeo que resumix l'acte de presa de possessió dels acadèmics que van ser elegits pel Ple de la institució el passat 6 de març.

Vicent Beltran, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura van prometre el càrrec davant del vicepresident segon de la Generalitat i conseller de Presidència, José Luis Díez Climent, i la presidenta ixent de la institució, Verònica Cantó, el passat 17 de juny, en l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis.

𝗿𝗮𝗰𝗼́El calendari festiu ens marca l’arribada de la celebració Sant Joan, una festa que s’estén arreu de les nostres ter...
23/06/2026

𝗿𝗮𝗰𝗼́

El calendari festiu ens marca l’arribada de la celebració Sant Joan, una festa que s’estén arreu de les nostres terres amb manifestacions diverses entre les quals destaquen les fogueres que estos dies s’encendran en moltes poblacions, a l’interior o a la costa, per a celebrar l’arribada del solstici d’estiu. Esta festa es viu de manera especial a la ciutat d’Alacant, on les Fogueres de Sant Joan són punt de trobada de milers de veïns i visitants.

La festa, com totes les activitats socials de gran rellevància popular, desplega un vocabulari específic que moltes voltes és compartit (en la majoria dels casos trobem una seqüència ritual que inclou crides i pregons, cercaviles i passacarrers, desfilades, cavalcades, ofrenes, processons, mascletades...), però de vegades hi ha paraules que són específiques de cada celebració. Una de les que podem trobar en les festes d’Alacant és la paraula 𝘳𝘢𝘤𝘰́ que, com arreplega el Diccionari Normatiu Valencià, és el ‘lloc on es realitzen les diverses activitats organitzades per una comissió’ en les Fogueres de Sant Joan, siga un local que servix de seu social fixa durant l’any o siga l’espai festiu delimitat al carrer, en què durant els dies de festes s’apleguen foguerers, comissionats i veïns. A més, des de fa anys, són diverses les institucions, empreses i associacions que organitzen també el seu racó com una manera d’integrar-se en la festa.

Procedent de l’àrab andalusí 𝘳𝘢𝘬𝘶́𝘯, rukún (i este, de l’àrab clàssic 𝘳𝘶𝘬𝘯), el significat inicial de 𝘳𝘢𝘤𝘰́, tal com recull el Diccionari Normatiu Valencià és el d’‘angle anterior que es forma en el punt d'encontre de dos superfícies’ i el de ‘lloc apartat, ocult, d'una casa, d'una població, d'un país’. Precisament, a partir d’esta última accepció es va generar un sentit metonímic d’‘estalvis que es guarden’, perquè antigament els diners se solien guardar en un lloc amagat. Este és el significat amb què apareix 𝘳𝘢𝘤𝘰́ en el sainet 𝘓𝘦𝘴 𝘤𝘳𝘪𝘢𝘦𝘴, una obra d’Eduard Escalante estrenada l’any 1878. En una de les escenes, el personatge de Clara, per a justificar que no té cap altra opció que dedicar-se a servir, diu al seu interlocutor: «Eh, si algun racó tinguera o més ahina contara en alguna finca...».

A banda, la paraula racó apareix formant part de molts topònims. El nou Nomenclàtor Toponímic Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua inclou un glossari de termes genèrics on podem trobar que, en la toponímia, 𝘳𝘢𝘤𝘰́ presenta diversos significats. D’una banda, pot designar un ‘lloc apartat, ocult, d’una població, d’una zona’, com en el topònim 𝘙𝘢𝘤𝘰́ 𝘈𝘮𝘱𝘭𝘦 (que designa partides i paratges de localitats com ara Alzira, Vallada, Benissoda, Gata de Gorgos, Relleu, Benimantell, Alcoleja, Aigües o Biar, entre altres). També pot referir-se al ‘tancament orogràfic costaner al peu d’un relleu prominent’, com en els topònims 𝘙𝘢𝘤𝘰́ 𝘥𝘦 𝘭’𝘈𝘭𝘣𝘪𝘳 (l’Alfàs de Pi) o 𝘙𝘢𝘤𝘰́ 𝘥𝘦 𝘭’𝘖𝘪𝘹 (Benidorm). Finalment, el trobem designant una ‘vall menuda’, com en 𝘙𝘢𝘤𝘰́ 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘔𝘦𝘳𝘭𝘢 (Santa Magdalena de Polpís) o 𝘙𝘢𝘤𝘰́ 𝘥𝘦𝘭 𝘚𝘦𝘯𝘺𝘰𝘳 𝘓𝘭𝘶𝘪́𝘴 (Torreblanca).

I encara podem trobar el derivat 𝘳𝘢𝘤𝘰𝘯𝘢𝘥𝘢, que té el significat de ‘racó de grans dimensions, especialment en un camí, un carrer, la costa, el curs d’un riu’, com ara en els topònims 𝘙𝘢𝘤𝘰𝘯𝘢𝘥𝘢 𝘥𝘦 𝘙𝘦𝘥𝘰𝘯 (Morella), 𝘭𝘦𝘴 𝘙𝘢𝘤𝘰𝘯𝘢𝘥𝘦𝘴 (Pinet) o 𝘗𝘰𝘯𝘵 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘙𝘢𝘤𝘰𝘯𝘢𝘥𝘢 (Ribesalbes).

📻 En este enllaç teniu el capítol 21 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió Immaculada Cerdà ens parla del solsti...
22/06/2026

📻 En este enllaç teniu el capítol 21 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió Immaculada Cerdà ens parla del solstici d'estiu i de la nit de Sant Joan.

«Cap al dia 21 de juny esdevé el solstici d'estiu; és a dir el moment que es produïx, quan el Sol es troba en la posició més septentrional, i que marca, en l'hemisferi nord, l'inici de l'estiu. Els solstici, d’estiu i d’hivern formen amb els equinoccis de primavera i de tardor els quatre moments clau del calendari solar i tenen una traslació directa en el calendari festiu, religiós i cultural.
Si en el solstici d’hivern celebrem el Nadal, superposat-lo a les festes saturnals dels romans; en el solstici d’estiu celebrem Sant Joan amb fogueres i encantaments a la vora de la mar...»

Yolanda Martinez Ramon
https://www.rtve.es/play/audios/comunidad-valenciana-informativos/dalt-baix-capitol-21/17125456/

𝗽𝗿𝗼𝗻𝗼𝗶𝗮En una altra entrega vam parlar de la paranoia, una ‘malaltia psíquica caracteritzada per la presència d'idees de...
18/06/2026

𝗽𝗿𝗼𝗻𝗼𝗶𝗮

En una altra entrega vam parlar de la paranoia, una ‘malaltia psíquica caracteritzada per la presència d'idees delirants obsessives’, com la definix el Diccionari Normatiu Valencià. Apuntàvem llavors que es tractava d’una paraula procedent del grec clàssic, formada amb el prefix 𝘱𝘢𝘳𝘢, que significava ‘fora’, i 𝘯𝘰𝘶𝘴, ‘ment’.

El revers de la paranoia el trobem en la pronoia, un neologisme encunyat l’any 1982 pel sociòleg Fred H. Goldner en un article publicat en la revista Social Problems. En el text, l’expert del Queens College presentava la pronoia com un trastorn basat en la il·lusió que els altres tenen una bona opinió d’un mateix, en la creença que les accions i els fruits de l’esforç personal són ben rebuts i elogiats. En el fons, Goldner parlava —ja en la dècada dels huitanta, molt abans de les xarxes socials— de com les persones es fan cada volta més dependents de les opinions alienes basades en criteris incerts. El sociòleg apuntava que les persones que patixen de pronoia poden arribar a desenrotllar un estat d'irrealitat mental, amb una interpretació distorsionada de la realitat que els envolta. I això afecta tant els ciutadans normals com els governants megalòmans.

Goldner va crear la paraula 𝘱𝘳𝘰𝘯𝘰𝘪𝘢 a partir del prefix llatí 𝘱𝘳𝘰, que significa ‘a favor de’ i del grec 𝘯𝘰𝘶𝘴, ‘ment’. En realitat, es tracta d’una forma híbrida, ja que barreja un component llatí amb un altre grec, un procediment de creació lèxica de neologismes que s’ha donat amb més freqüència a partir del segle XIX, quan, amb la pèrdua de les referències clàssiques, els científics passaren a considerar el grec i el llatí com un conjunt d’on obtindre elements indistintament per a crear els conceptes nous que necessitaven. Com en casos semblants, la 𝘱𝘳𝘰𝘯𝘰𝘪𝘢, un terme creat amb pretensions científiques, ha acabat popularitzant-se i reinterpretant-se, de manera que allò que inicialment designava un trastorn pel qual una persona creu que l’univers conspira a favor seu s’ha convertit en un fructífer negoci al voltant dels diversos corrents de motivació personal.

No sabem si quan Goldner va utilitzar esta paraula sabia que ja hi havia una 𝘱𝘳𝘰𝘯𝘰𝘪𝘢 anterior, la que designava un sistema de donació i propietat de la terra, característic de l’etapa final de l'Imperi bizantí, pel qual els nobles beneficiaris es comprometien a aportar tropes militars en cas de ser necessari. En grec, la paraula, que tenia un significat de ‘previsió’, estava formada a partir de dos components: 𝘱𝘳𝘰 (en grec, ‘abans’) i 𝘯𝘰𝘶𝘴(‘ment’).

En tot cas, es tracta de termes que pel seu caràcter específic no solen aparéixer en els diccionaris generals. No obstant això, si escodrinyem el Diccionari Normatiu Valencià, podrem trobar la paraula 𝘮𝘦𝘵𝘢̀𝘯𝘰𝘪𝘢, també procedent del grec i que té una arrel comuna amb les anteriors: formada a partir del prefix 𝘮𝘦𝘵𝘢 (que significa ‘més enllà’ o ‘després’) i 𝘯𝘰𝘶𝘴 (que significa ‘comprensió’ o ‘ment’). És un terme propi de l’àmbit de la teologia cristiana que designa un ‘canvi profund de la manera de pensar, de sentir i d'obrar’ i també una ‘prosternació, reverència profunda’. A partir d’este significat, s’ha estés a altres camps relacionats, com ara la filosofia o la psicologia, fins a arribar a àmbits nous més generals, com ara cursos de lideratge o desenrotllament professional, en què s’entén com un canvi de mentalitat per a adoptar una nova visió del món que implica una transformació de valors, objectius i prioritats.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van se...
18/06/2026

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser escollits per les Corts Valencianes l’any 2001 amb la presa de possessió dels acadèmics que van ser elegits pel Ple de la institució el passat 6 de març. Vicent Beltran, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura han promés el càrrec davant del vicepresident segon de la Generalitat i conseller de Presidència, José Luis Díez Climent, i la presidenta ixent de la institució, Verònica Cantó, en l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis.

Este ha sigut l’últim acte per als set acadèmics (Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila) que formaven part de la institució des de la seua creació l’any 2001. Cantó ha destacat la normalitat institucional que suposa esta presa de possessió i ha valorat que la incorporació dels nous acadèmics representa «una renovació de l’impuls intel·lectual, científic i humà que sustenta esta institució». «A més, la vostra arribada representa una aportació valuosa al treball de preservació, estudi, promoció i projecció de la nostra llengua. La vostra faena enriquirà la pluralitat de coneixements, perspectives i experiència que caracteritza l’Acadèmia», ha valorat Cantó.

En este sentit, la presidenta ha manifestat la confiança que els nous acadèmics també aportaran «capacitat de diàleg, generositat i lleialtat institucional i voluntat de construir consensos. Esperem que aporteu una mirada pròpia, però també que sapieu integrar-la en un projecte col·lectiu que ultrapassa la trajectòria personal, que està per damunt d’interessos individuals».

Així mateix, la presidenta de l’AVL ha assenyalat explícitament la responsabilitat que han assumit amb el seu nomenament: la de contribuir a l’enfortiment del valencià com a patrimoni cultural compartit i com a instrument viu de comunicació, cohesió i identitat, així com conservar i cultivar els valors que representa la institució. Cantó també ha recordat que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com proclama l’article 6 de l’Estatut, que en el seu preàmbul la considera un dels fonaments del caràcter de nacionalitat històrica que legitima l’autogovern valencià. «Amb l’Estatut en la mà podríem afirmar que la salut del valencià repercutix en la salut del nostre autogovern: com més viva estiga la llengua més fort serà el nostre autogovern», ha insistit.

Verònica Cantó també ha apuntat al «temps de canvis profunds i incerteses» que vivim i que afecten la llengua. «Les transformacions socials, tecnològiques i culturals plantegen nous desafiaments per al valencià. Per això, la responsabilitat de les institucions lingüístiques és cada vegada més rellevant: preservar el llegat rebut, garantir-ne la qualitat i, al mateix temps, afavorir-ne l’adaptació als nous contextos de comunicació i convivència», ha advertit.

La presidenta ha aprofitat el seu discurs per a recordar que al llarg d’estos vint-i-cinc anys de vida, l’Acadèmia ha consolidat una tasca rigorosa i indispensable al servici de la llengua, de la cultura i de la societat valenciana, i que així ha de continuar. «Que continueu fent de la nostra institució un referent sòlid, útil i necessari i que, entre tots i totes, continuem fent del valencià una llengua viva, forta i estimada, perquè volem viure amb plenitud com a poble, i perquè volem continuar sent el que som», ha desitjat Cantó en el seu últim parlament com a presidenta de la institució.

Fotografies: Eva Máñez.

L'AVL tanca el procés de renovació amb la presa de possessió dels nous acadèmics. Vicent Beltran, Maribel Guardiola, Enr...
17/06/2026

L'AVL tanca el procés de renovació amb la presa de possessió dels nous acadèmics. Vicent Beltran, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura han promés el càrrecdavant del vicepresident segon de la Generalitat i conseller de Presidència, José Luis Díez.

📻 En este enllaç teniu el capítol 20 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà ens par...
15/06/2026

📻 En este enllaç teniu el capítol 20 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà ens parla del mes de juny. «Juny és el mes que dona inici a la calor de veritat: «Al juny, el fred s'esmuny». El refranyer està ple d’admonicions per a no despullar-nos abans d’hora: «Fins a setanta d'abril no et lleves un fil», però ara sí que ha arribat l’hora del canvi d’armaris. Coneixen el refrany Juny, la robeta lluny? —és bo, veritat? Tant com «Pel juny, de tres vestits, posa-te'n un».

També el refranyer ens recorda que, amb la calor, els insectes es fan més presents que mai. «El mes de juny, cada mosca com el puny», per no parlar de mosquits, xinxes i caparres! «Pel juny, les puces a munts».

Però el que més relació té amb el mes és el fet que ha arribat l’hora de segar les llavors que es plantaren abans de l’hivern: «Pel juny, la falç al puny», «Diu el juny al jornaler: “Ja dormiràs pel gener”» o «El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar». Pel mateix motiu «Juny plujós, graner polsós».

Juny és també un mes bo per a navegar «Qui vol sense perill navegar, al juny s'ha d'embarcar» i acabaré amb un fragment del poema de la poeta Marisol Gonzàlez Felip del seu llibre Antologia cordial que parla precisament d’este mes tan mariner:

D’aquest juny de tendra marinada
Un sonet com la mar, foc i solstici
que agombola un destí de besos d’aigua,
uns versos com garbí de llavis vius
i la llum de tu que destil·la l’alba».


Yolanda Martinez Ramon

https://www.rtve.es/play/audios/comunidad-valenciana-informativos/dalt-baix-capitol-20/17112471/

𝗔𝗿𝗿𝗶𝗯𝗮 𝗹𝗮 𝗾𝘂𝗶𝗻𝘁𝗮 𝗲𝗱𝗶𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗲𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗖𝗼𝗺𝗽𝗮𝗿𝘁𝗶𝗱𝗲𝘀 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝘀 𝗲𝘀𝗰𝗿𝗶𝗽𝘁𝗼𝗿𝘀 𝘃𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝘀 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗕𝗼𝗿𝗷𝗮, 𝗩𝗶𝗰𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗖𝗿𝗲𝗺𝗮𝗱𝗲𝘀, 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗗𝗲𝘂𝘀𝗮...
15/06/2026

𝗔𝗿𝗿𝗶𝗯𝗮 𝗹𝗮 𝗾𝘂𝗶𝗻𝘁𝗮 𝗲𝗱𝗶𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗲𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗖𝗼𝗺𝗽𝗮𝗿𝘁𝗶𝗱𝗲𝘀 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝘀 𝗲𝘀𝗰𝗿𝗶𝗽𝘁𝗼𝗿𝘀 𝘃𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝘀 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗕𝗼𝗿𝗷𝗮, 𝗩𝗶𝗰𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗖𝗿𝗲𝗺𝗮𝗱𝗲𝘀, 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗗𝗲𝘂𝘀𝗮 𝗶 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗡𝗮𝘃𝗲

Lletres Compartides inicia la quinta edició amb la incorporació de trenta-tres nous autors i autores que participaran en activitats literàries per tot el domini lingüístic. L’objectiu del programa Lletres Compartides és donar la màxima projecció pública als escriptors en la nostra llengua, acostar-los als lectors dels altres territoris de l’àmbit lingüístic, afavorir la circulació de les seues obres i fomentar la descoberta de noves veus per a consolidar un espai literari comú.

El programa Lletres Compartides és una iniciativa conjunta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mallorca Literària, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, el Govern d’Andorra, l’Oficina de l’Alguer de la Delegació del Govern a Itàlia i l’Ateneu Alguerès.

Els escriptors i escriptores que s’incorporen en l’edició 2026-2027 de Lletres Compartides representen una mostra rica i diversa de la creació literària contemporània, amb obres que aborden qüestions com la memòria, la identitat, els paisatges culturals, la transformació social, la salut mental, la llengua i les relacions humanes, des de diferents gèneres literaris que inclouen novel·la, poesia, literatura infantil i juvenil, teatre o assaig.

Autors valencians: Maria Jesús Bolta i Bronchú (Meliana, 1958), Joan Borja i Sanz (Altea, 1968), Victòria Cremades (Novelda, 1966), Joan Deusa Dalmau (Gandia, 1993), Natàlia Gisbert Abad (Alcoi, 1990), Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949), Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), Joan Nave (Benissa, 1978), Lourdes Toledo Lorente (València, 1970) i Vicent Usó (Vila-real, 1963).

Autors catalans: Mònica Batet Boada (el Pont d’Armentera, 1976), Maria Isern Ordeig (Vic, 1994), David Nel·lo (Barcelona, 1959), Eduard Olesti (Barcelona, 1994), Núria Parera Ciuró (Barcelona, 1972), Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983), Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959), Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973), Antoni Veciana Ribes (Reus, 1977) i Enric Virgili (Barcelona, 1965).

Autors illencs: Iolanda Bonet (Eivissa, 1955), Carme Cloquells Tudurí (Maó, 1963), Pau Coya Santandreu (Palma, 1990), Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963), Laia Malo (Berga, 1984), Lucia Pietrelli (Candelara, 1984), Ponç Pons (Alaior, 1956), Joan Pons Bover (Santanyí, 1972), Joan Rotger Julià (Ciutadella de Menorca, 1995), i Irene Zurrón (Palma, 1990).

Autor nord-català: Joan-Francesc Castex-Ey (Perpinyà, 1977).

Autor alguerès: Gavino Balata (l’Alguer, 1979).

Autor andorrà: David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970).

𝗩𝗶𝘀𝗶𝘁𝗲𝘀 𝗱’𝗮𝘂𝘁𝗼𝗿𝘀

Com en edicions anteriors, un dels punts forts del programa Lletres Compartides són les visites d’alguns dels autors que formen part del projecte a altres territoris. Així, cada una de les entitats impulsores de Lletres compartides acollirà alguns escriptors itinerants, que participaran en activitats literàries en equipaments culturals com biblioteques, escoles i instituts o llibreries.

Les visites previstes per a la tardor de 2026 són:

• Comunitat Valenciana: Joan-Francesc Castex-Ey, Laia Malo,
Joan Rotger Julià.
• Catalunya: Iolanda Bonet, Joan Nave, Ponç Pons i Joan Pons Bover.
• Mallorca: Joan Borja i Sanz, Victòria Cremades, Núria Parera Ciuró.
• Menorca: Joan Deusa Dalmau, Marta Pasqual i Llorenç, Enric Virgili.
• Pitiüses: Carles M. Sanuy.
• Catalunya del Nord: Irene Zurrón.
• Andorra: Gavino Balata.

La participació al programa Lletres Compartides és biennal. Per tant, els autors que formen part del programa i que enguany no fan visites a altres indrets ho faran al llarg del 2027.

Per a donar a conèixer tots els escriptors participants es publicarà un dossier amb informació sobre les seues trajectòries biogràfiques i literàries. Estos recursos estan disponibles en el web de la Institució de les Lletres Catalanes.

Dirección

Avinguda Constitució, 284
Valencia

Teléfono

+34963874023

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Acadèmia Valenciana de la Llengua publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir