El maig de 1930, el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà publica el Manifest d’Intel·ligència Republicana, signat entre d’altres per Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Martí Barrera i Joan Casanovas. En aquest manifest es demana la “instauració de la República Democràtica” i la necessitat d’agrupar les diferents forces polítiques catalanistes i republicanes.
El març de 1931 té lloc, a Barcelona, la Conferència d’Esquerres Catalanes. El 17
s’inicia a l’Ateneu Republicà de Gràcia i es clou els dies 18 i 19 al Foment Republicà
de Sants. L’objectiu és crear un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista. El nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, es regeix pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional de Catalunya, i aglutina l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel·lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català, i el republicanisme federal d’entitats locals
i comarcals d’arreu del país.
